Monestir de Sant Esteve de Servàs
Sancti Stephani / Serbàs / Serbasse
(Baix Pallars, Pallars Sobirà)
El monestir de Sant Esteve de Servàs és conegut per l’acta fundacional, un document atorgat l’any 833 pel seu impulsor, el prevere Solmó que va donar la casa de Sant Esteve situada a Servàs i altres béns als seus germans d’obediència.
Poc després, (entre el 845 i 846) es troba aquest mateix Solmó formant part de la comunitat de Sant Esteve de Perabella, el que fa pensar en la integració de Servàs a Perabella, tot i que poden existir altres motius. En una butlla del papa Joan XIII de l’any 966, on es relacionen els béns de Santa Maria de Gerri, hi figuren entre altres les esglésies de Sant Esteve de Servàs i la de Sant Esteve de Perabella sense fer cap esment a la seva condició monàstica, per tant el monestir de Servàs hauria tingut una existència ben curta. Hom desconeix la seva ubicació, potser al lloc de Corts, aigua avall de Gerri, entre aquest lloc i la Pobla de Segur.
- ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya carolíngia. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Vol. III/2ª part. Barcelona: I. E. Catalans
- ADELL, Joan Albert i altres (1993). Catalunya Romànica. Vol XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2012). Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). Barcelona: R. Dalmau Ed.
- COSTA BADIA, Xavier (2017). Los monasterios nacidos a través de pactos en los condados catalanes del siglo IX. Reflexiones en torno a la pervivencia de un modelo fundacional visigodo en tiempos de la reforma carolingia. Hortus Artium Medievalium, núm 23
- COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage Literario a las Iglesias de España. Tomo XII. Viage a Urgel y a Gerona. Madrid: Real Academia de la Historia
Hom desconeix la seva ubicació, potser al lloc de Corts, aigua avall de Gerri, entre aquest lloc i la Pobla de Segur