Monestir de Sant Esteve de Perabella
Sanctus Stephanus / Petra Apilia / Sant Pere Vella ?
(Baix Pallars, Pallars Sobirà)
Es disposa de molt poques notícies del monestir de Sant Esteve de Perabella, aquest figura en una donació (efectuada entre els anys 845 i 846) on es relaciona indirectament amb el monestir de Sant Esteve de Servàs, sembla que aquest darrer es va integrar a Perabella.
Hauria tingut una vida efímera, un document del comte Frèdol de l’any 849 esmenta aquest lloc com una simple església pertanyent al monestir de Gerri, situació que es confirma en una butlla del papa Joan XIII de l’any 966, on es relacionen els béns de Santa Maria de Gerri, hi figuren entre altres, les esglésies de Sant Esteve de Servàs i la de Sant Esteve de Perabella sense fer cap esment a la seva condició monàstica. Hom creu que aquest monestir estaria situat al lloc de Sant Pere Vella, a la riba del riu d’Ancs, entre Balestui i el Comte.
- ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya carolíngia. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Vol. III/2ª part. Barcelona: I. E. Catalans
- ADELL, Joan Albert i altres (1993). Catalunya Romànica. Vol XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2012). Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). Barcelona: R. Dalmau Ed.
- COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- COY I COTONAT, Agustí (1906). Sort y comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Cunill
- VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage Literario a las Iglesias de España. Tomo XII. Viage a Urgel y a Gerona. Madrid: Real Academia de la Historia
La seva ubicació no és segura. Potser al lloc de Sant Pere Vella, entre Balestui i el Comte