Convent de Sant Josep de Lleida

Aquell primer convent no reunia les condicions adequades per la seva activitat, era petit i patia greus deficiències, per aquest motiu van intentar ampliar-lo, però més endavant cercaren un altre indret on aixecar un nou edifici. El lloc el van trobar prop de l'església de Sant Llorenç i malgrat les dificultats econòmiques que patien, van adquirir els terrenys i començar la construcció del nou convent. El 1595 ja haurien aixecat les dependències indispensables i van poder efectuar el trasllat a la nova casa, tot i que les obres encara no havien acabat. L'any 1600 es va formalitzar la venda de l'antiga casa del carrer Cavallers, acte pel qual havien obtingut anteriorment les llicències oportunes.

Amb prou feines refet, el convent va resultar novament malmès, ara arran de la guerra de Successió, el lloc fou saquejat i els frares exclaustrats. Un cop passat aquest episodi, els carmelites van restaurar una altra vegada el seu convent, malgrat les penúries econòmiques que passaven. El segle XIX va comportar encara més infortunis: el 1810, amb la Guerra del Francès el lloc fou ocupat militarment, però el cop final el va rebre amb la desamortització de 1835, quan fou exclaustrat de manera definitiva i la propietat va passar a mans públiques. El convent fou més endavant seu de la Casa de la Misericòrdia. Ja al segle XX, va patir els efectes de la guerra civil, amb noves destruccions i la seva transformació en hospital militar, després d'aquest parèntesi el lloc fou de nou restaurat i va continuar amb la seva activitat assistencial, fins que el 2003 van començar les obres d'enderroc de bona part de la casa per aixecar el nou Museu de Lleida, inaugurat el 2007.