Convent de Sant Domènec de Tarragona
Dominics de Tarragona / el Pallol / Beateri de Sant Domènec
(Tarragona, Tarragonès)
Detall de Vista de Tarragona (Anthonis van den Wyngaerde, 1563)
Imatge de Wikimedia Commons
La fundació del convent dels dominics de Tarragona cal situar-la el 1248 o poc després, en aquella primera època van ocupar temporalment un indret a la plaça del Pallol, que més endavant seria conegut com a Beateri de Sant Domènec, mentre aixecaven el convent extramurs, en un lloc proper al portal del Roser.
El Beateri de Sant Domènec és un complex arquitectònic que s’ha anat formant i modificant amb el pas del temps. En època romana aquest espai formava part del recinte cultual del temple d’August, concretament del pòrtic que l’envoltava. Entre els segles IV i V el lloc va caure en desús i es va anar desmantellant, després la ciutat fou ocupada pels musulmans i va patir una llarga època d’abandonament. El 1143 va passar a mans dels templers que el 1248 van traspassar la propietat als predicadors que en aquella època arribaven a Tarragona.
Aviat el convent va gaudir de cert renom, el que va tenir conseqüències en les donacions a favor seu i en definitiva en la seva prosperitat. Arran de la guerra Civil Catalana que va sacsejar la ciutat, el 1462 va patir greus desperfectes i la comunitat es va haver de refugiar en una casa a l'interior del recinte emmurallat, utilitzant la casa del Pallol. Un cop passats els efectes de la guerra, els dominics van tornar al seu convent originari, però mantenint la residència intramurs. La casa del Pallol es va fer servir per activitats reguladores i de distribució del blat i la farina, d'aquí el seu nom.
Detall de Plan de Tarragone, Calbet (1643)
Bibliothèque nationale de France
Un nou episodi bèl·lic, ara arran de la guerra dels Segadors, va destruir definitivament el convent dominic i la comunitat es va tornar a aplegar a la casa que tenien a la ciutat (el castell de Terraça), recuperant el Pallol com església. Aquesta situació es va mantenir fins que el 1693 va començar la construcció d’un nou establiment que s’aixecava a la plaça de la Font, en el lloc on hi hagué anteriorment el primer convent de Sant Francesc. El Pallol fou ocupat 1696 pel beateri de monges dominiques del tercer orde.
El 1700, el nou convent de la plaça de la Font va patir els efectes de l'explosió d'un polvorí situat molt a prop i va quedar malmès; poc després, durant la guerra de Successió es va utilitzar com a caserna. Ja al segle XX, va patir també els efectes de la guerra del Francès el que va obligar la seva reconstrucció posterior. Va passar també per un tancament temporal durant el Trienni Liberal. Després de la desamortització i l'expulsió definitiva de la comunitat dominica el convent va passar a mans municipals (1838) i es va destinar a seu de l'Ajuntament i de la Diputació.
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Santa Caterina
- MEDRANO, Joseph (1727). Historia de la provincia de España de la Orden de Predicadores. 1P Vol.2. Madrid: A. Gonçalez
- RAIS, Mariano (1819). Historia de la provincia de Aragón: Orden de Predicadores desde el 1808-1818. Saragossa: F. Magallón
- RAMOS, Maria Lluïsa (1995). Convent de Sant Domènec. Catalunya romànica. Vol. XXI. Enciclopèdia Catalana
- SABATÉ, Josep M. (1991). El beateri de Sant Domènec de la ciutat de Tarragona. Tarragona: G. Gibert
- TEIXELL, Imma; DÍAZ, Moisès; GARCIA, Joan E. (2014). Les darreres intervencions al Beateri de Sant Domènec. Tribuna d'Arqueologia 2011-2012. Generalitat de Catalunya
- VIDAL, Mercè (1990). El retaule major del convent de Sant Domènec i altres obres. Quaderns d’història tarraconense, núm. 9
Primer va ocupar un convent extramurs (desaparegut) i després la casa del Pallol i l'actual Ajuntament