El convent de Sant Francesc fou fundat el 1609 a iniciativa de la ciutat de Terrassa que el 1605 ja havia demanat als framenors que s’establissin a la vila, també va participar en les despeses de construcció del nou convent. Després de l'autorització episcopal, els fou donat el terreny per poder fer efectiva la iniciativa i a finals d'aquell any es va posar la primera pedra de l'edifici.
Els primers framenors vinguts a Terrassa van habitar en cases particulars fins que, el 1612, es van poder instal·lar al nou convent que estava situat al centre de la ciutat, prop de Vallparadís. La comunitat hi va muntar una fàbrica que proveïa de vestuari als frares de la província franciscana. El convent tingué activitat fins a l'exclaustració de 1835, quan va passar a mans municipals, el 1842 l'església va recuperar el culte. S'hi van fer importants obres de reforma i fou utilitzat de presó, després una escola. El 1869 s'hi va traslladar l'Hospital i Casa de la Caritat de Sant Llàtzer que hi va romandre fins un nou desplaçament, l'any 1989.
Col·lecció particular
Del convent de Sant Francesc de Terrassa es conserva, bàsicament, l’església i el claustre. En aquest darrer espai encara es pot veure la decoració feta amb plafons ceràmics (1671-1673), obra de Llorenç Passoles, amb una extensa representació de diferents escenes de la vida de sant Francesc.
Claustre - Crucifix de San Damiano
Claustre - Conversió de Fra Pacifico (detall)
Claustre - Visió de la creu (detall)
Claustre - Visió d'Innocenci III (detall)
El claustre
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BERENGUER, Ferran; i altres (2017). El convent de Sant Francesc. Ajuntament de Terrassa
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
A la Plaça del Doctor Robert de Terrassa