Cel·la de Sant Martí del Congost
Martini de Congusto / Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt
(Aiguafreda, Vallès Oriental)
Sant Martí del Congost
L’actual església de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt està situada en un indret elevat sobre el riu Congost, antiga via de comunicació entre Barcelona i Vic. Aquest territori pertanyia a Sunifred, personatge de la família comtal de Cerdanya, que fou abat de Santa Maria d’Arles (Vallespir) entre els anys 881 i 891).
Sunifred havia obtingut el domini d'aquest territori cap al 879, per aprisió, posteriorment el va donar al seu germà Guifré I el Pelós. Segurament fou ell mateix qui va projectar, o començar, la construcció d'una església, que va consagrar el bisbe de Vic l'any 898, amb la intervenció de l'abadessa Emma, del monestir de Sant Joan, filla de Guifré i neboda de Sunifred. És ben possible que l'església s'hagués aixecat sobre les restes d'una antiga construcció d'època visigòtica de la qual encara es conserven alguns testimonis.
En el document de la consagració, també hi consta una dotació de béns, cedits per Emma i pel mateix bisbe Gotmar de Vic a favor dels sacerdots, monjos i deodates que l’ocupaven. L’existència del centre monàstic devia ser efímera, el darrer esment com a cel·la és de l’any 906. L’església es va renovar i consagrar el 1105, després encara es va modificar i s’hi van afegir construccions annexes, com ara la casa rectoral. Al segle XIX va perdre la condició de parròquia, que es va traslladar a la població d’Aiguafreda, més a prop del Congost i a tocar del camí ral que el resseguia.
Portal de l'església
El comunidor
Fotografia de Jordi Contijoch, a Patrimoni Gencat
- BRUGUÉS, Irene; i altres (2019). Els primers monestirs femenins als comtats catalans (segles IX-XI). El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-2017). Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- ORDEIG I MATA, Ramon (1999): Catalunya carolíngia. Vol. IV Els comtats d’Osona i Manresa, 1ª part. Barcelona: I. Estudis Catalans
- ORDEIG I MATA, Ramon (2001). Cel·les monàstiques vinculades a Guifré el Pelós i a la seva obra repobladora (vers 871 - 897). Acta historica et archaeologica mediaevalia. Num. 22
- PLADEVALL, Antoni (1991). Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt. Catalunya romànica. Vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SOLÀ, Fortià (1983). Aiguafreda. La parròquia antiga i el poble modern. Barcelona: Humanitas
L'església de Sant Martí és a Aiguafreda de Dalt, al nord-est de la població d'Aiguafreda