Al voltant de l'any 1100 els monjos de Sant Marçal del Montseny van iniciar la construcció d'un nou monestir a l’indret de Mosqueroles, que era propietat d’aquell cenobi, amb la voluntat de traslladar-se a aquest lloc.
Quan encara no havien acabat la construcció de l'església, van haver de retornar a Sant Marçal per ordre dels superiors eclesiàstics, frustrant així la iniciativa. Si el nou monestir va arribar a tenir activitat, aquesta hauria sigut efímera. En el decurs dels segles es va continuar coneixent el lloc com el Monestir tot i la inexistència de comunitat, també és conegut aquest lloc com Sant Marçal de Baix, la seva activitat es va veure afectada per la decadència de Sant Marçal. A més de quedar com a possessió de la casa mare, s’hi va aplegar un grup de clergues beneficiats i una comunitat de donats, regits per un prior.
Fotografia d'Ignasi M. Adroer (c1931)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
- GAVÍN, Josep M. (1990). Inventari d'esglésies. Vol. 23. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín
- PLADEVALL, Antoni (1991). Santa Magdalena de Mosqueroles. Catalunya romànica. Vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Des de Sant Celoni, seguir la carretera de Santa Fe del Montseny i desviar-se en direcció Mosqueroles. Un cop passada aquesta població, agafar un desviament a l'esquerra, a migdia, que hi porta