Monestirs de
Catalunya
Canonges aquisgranesos
Canonges agustinians
Can˛nica de Sant Pere d'└ger
< anterior Inici Catalunya Noguera └ger segŘent >
castellano
cercador contacte facebook

Noguera
 
< monestirs imprescindibles... >

Origen

└ger fou conquerit als sarra´ns entre el 1030 i 1040 per Arnau Mir de Tost (c1000-c1072), fill de Mirˇ, senyor de TostTost

Poble abandonat del municipi de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell), amb restes del castell dels senyors de Tost


EsglÚsia de Sant MartÝ de Tost
Foto de Wikimedia
. Arnau Mir va portar a terme diverses campanyes contra els musulmans i va fundar la casa vescomtal d'└ger.

El castell d'└ger Ús esmentat des del 1034, quan ja era en poder dĺArnau Mir. Els sarra´ns van tornar a prendre el castell el 1046 i el mateix Arnau Mir el va conquistar definitivament en 1048 i en va fer la seva residŔncia. Possiblement sigui dĺorigen islÓmic, es conserva la base d'una torre rodona de grans dimensions, ara parcialment ocupada per construccions posteriors.

El mateix Arnau Mir va fundar un monestir en el castell. Sĺha dit que va voler instaurar una comunitat benedictina, i que era en funcionament el 1037, sota lĺabat Landfranc, per˛ no hi ha proves evidents dĺaix˛.

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger (2004)

Sant Pere d'└ger
└ger, amb la colĚlegiata de Sant Pere (2004)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Fašana (2004)

La fundaciˇ

Va ser obra dĺArnau Mir de Tost. En 1046 hi consten unes deixes dĺaquest a favor de Sant Pere dĺ└ger, en 1048 era ja establerta una comunitat de canonges sota la direcciˇ de Ramon. Hi depenia Sant Llorenš de la Roca, i en 1064 hi passa a dependre tambÚ la can˛nica de Sant Miquel de Montmagastre. En 1066 hom va intentar unir aquest establiment amb Cluny, sense Ŕxit.

Arnau Mir va fer importants dotacions a la can˛nica, i va tenir cura de mantenir-la sota la seva influŔncia. Va aconseguir unes butlles dels papes Nicolau II (1060) i Alexandre II (1063) sotmetent el lloc a la Santa Seu (privilegi d'exempciˇprivilegi d'exempciˇ

Privilegi segons el qual la can˛nica queda sotmesa directament al papa, evitant d'aquesta manera la jurisdicciˇ diocesana
) i garantint la seva participaciˇ i influŔncia en lĺelecciˇ dels abats. Alhora, tant ell com els seus descendents sĺencarregaren de dotar-la econ˛micament, aconseguint un important patrimoni.

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Torre campanar (2004)

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Fašana (2004)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Portal de la colĚlegiata (2004)

Esplendor

En 1092 Sant SadurnÝ de LlordÓ va passar tambÚ a dependre dĺaquest centre, el castell de LlordÓ era tambÚ residŔncia d'Arnau Mir. En 1111, la comunitat va deixar la regla aquisgranesa per adoptar la de sant AgustÝ. La can˛nica va aconseguir mantenir-se independent del bisbat dĺUrgell, que intentava posar-la sota el seu control. Santa Maria de Castellˇ de Farfanya tambÚ va passar en aquesta Ŕpoca a ser una dependŔncia dĺ└ger.

En 1187, una butlla papal la va unir a la di˛cesi de Lleida, amb lĺoposiciˇ dels abats, fins i tot un dĺells va ser excomunicat el 1197. Aix˛ va generar lĺenfrontament amb la comunitat i una relaxaciˇ dels costums, de manera que hi fou enviat lĺabat de Santes Creus, sant Bernat Calbˇ, que el 1233 va reformar el centre. No es va aconseguir reconduir la situaciˇ. La riquesa de la comunitat, es va evidenciar amb noves construccions, per˛ l'observanša havia decaigut.

Caputxins de Tremp
Sant Pere d'└ger (1890-1910)
Fotografia de Juli Soler i Santalˇ
Arxiu FotogrÓfic Centre Excursionista de Catalunya

La decadŔncia

Al segle XV el lloc va entrar tambÚ en decadŔncia econ˛mica, motivada pel despoblament del territori i en conseqŘŔncia la caiguda dels ingressos. En 1433 va entrar en funcionament el rŔgim d'abats comendataris, deslligats de la casa, ni hi residien i de vegades ni la visitaven.

El 1592 fou secularitzada i va passar a colĚlegiata, situaciˇ que es va mantenir fins el 1874. El lloc fou bombardejat en la guerra dels Segadors (1645) i cap el 1829 fou convertit en caserna militar i bombardejat novament en el marc de les guerres carlines. Puig i Cadafalch va iniciar la seva restauraciˇ a comenšament del segle XX.

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Claustre i fašana de l'esglÚsia (2004)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Galeria del claustre (2004)

Les restes arquitect˛niques

Els edificis de lĺantiga can˛nica sˇn el resultat de construccions i transformacions efectuades en el decurs dels segles. La part mÚs antiga Ús la zona inferior: una esglÚsia de tres naus, prÓcticament tres esglÚsies independents, si ens fixem en els murs que les separen. Aquesta part sĺhauria aixecat a partir del 1034 i la seva construcciˇ sĺhauria perllongat fins el 1041.

Aquesta esglÚsia (o esglÚsies) va patir la invasiˇ sarra´na del 1046 i posteriorment (cap el 1060) es va bastir lĺesglÚsia superior, deixant la primera com a cripta. Es van aixecar unes columnes a lĺesglÚsia primera per suportar el paviment de la nova, que ara s'han restaurat. La construcciˇ dĺaquest temple superior, de tres naus, sĺhauria allargat fins el 1094.

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
El claustre (2004)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
El claustre (2004)

Es va aixecar tambÚ un claustre romÓnic, potser nomÚs amb dues galeries. Aquest va desaparŔixer quan es va aixecar un de nou, g˛tic, que es conserva parcialment. Aquest es va bastir a iniciativa de Pere I, comte dĺUrgell entre el 1347 i 1408. La construcciˇ dĺaquest claustre possiblement va comenšar a finals del segle XIV i es va acabar molt desprÚs de la mort del comte, ja entrat el segle XVI.
 

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
MŔnsula del claustre (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
MŔnsula del claustre (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Volta de la sala capitular (2015)

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
MŔnsula del claustre (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Clau de volta (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Clau de volta (2015)

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
MŔnsula del claustre (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Clau de volta (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
MŔnsula del claustre (2015)

Caputxins de Tremp
Claustre de Sant Pere d'└ger (1890-1910)
Fotografia de Juli Soler i Santalˇ
Arxiu FotogrÓfic Centre Excursionista de Catalunya
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
El claustre (2001)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
El claustre (2015)

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Fašana de l'esglÚsia, amb restes del claustre
Amb la imatge de sant Pere in situ (2001)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Fašana de l'esglÚsia, amb restes del claustre
Amb la imatge de sant Pere in situ (1983)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
(2001)

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Imatge de sant Pere
Ara a l'esglÚsia de Sant Vicenš
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Imatge de sant Pere
Ara a l'esglÚsia de Sant Vicenš
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Peu de la imatge de sant Pere
Ara a l'esglÚsia de Sant Vicenš

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Dovella amb les claus de sant Pere (2004)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Estructures inferiors del castell o palau (2004)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Estructures inferiors del castell o palau (2004)

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Exterior de l'absis (2004)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Capšalera de l'esglÚsia superior i la cripta enrunada
Fotografia de Puig i Cadafalch
Publicada a L'arquitectura romÓnica
a Catalunya. Vol III
(1918)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
D'una fotografia estereosc˛pica de Josep Salvany (1920)
Biblioteca de Catalunya

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Interior de l'esglÚsia, abans de la restauraciˇ (1983)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Absis de l'esglÚsia ocupant les dues esglÚsies (inferior i superior)
2004, abans de la darrera restauraciˇ
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Interior de l'absis (2004)

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
EsglÚsia superior amb el paviment
de l'esglÚsia superior restaurat (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
L'esglÚsia superior (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
EsglÚsia superior (2015)

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Capitell absidal (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Capitell absidal (2015)
 
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
L'esglÚsia des de la galilea (2015)

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Mirador del Montsec obert al mur nord de l'esglÚsia (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Mur restaurat de l'esglÚsia inferior i el de la superior, amb el mirador (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Nau nord de l'esglÚsia inferior, ara cripta (2015)

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Cripta, antiga nau de la primera esglÚsia (2004)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
 La cripta restaurada (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
 La cripta restaurada (2015)

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
 La cripta restaurada (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
 La cripta restaurada. Capitell antic (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
 La galilea (2015)

Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
 La galilea amb el Montsec al fons (2015)
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Base de la gran torre medieval (2015)
Sant Pere d'└ger
Vista d'└ger, amb la torre rodona medieval en peu (1647)
Detall d'un gravat de Sieur de Beaulieu (1659)
Institut CartogrÓfic i Geol˛gic de Catalunya

Sant Pere d'└ger
PlÓnol d'└ger (1729)
Gravat de Pieter Boudewyn Van Der Aa
BibliothŔque nationale de France
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger, amb la torre
Detall d'un gravat de Sieur de Beaulieu (1668)
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats
Sant Pere d'└ger
LÓpida sepulcral de Libori Torres,
darrer arxipreste de la colĚlegiata d'└ger (1830-1850)
EsglÚsia de Sant Vicenš d'└ger

Sant Pere d'└ger. Sant Vicenš
Inscripciˇ al lloc on es conserven les suposades restes d'Arnau Mir de Tost,
traslladades a l'esglÚsia de Sant Vicenš
desprÚs de la destrucciˇ del seu sepulcre
Sant Pere d'└ger
Sant Vicenš d'└ger
Restes del sepulcre d'Arnau Mir de Tost
Sant Pere d'└ger
Sant Vicenš d'└ger
Restes del sepulcre d'Arnau Mir de Tost

Sant Pere d'└ger
Sant Vicenš d'└ger
Sepulcre romÓ procedent de la can˛nica
Sant Pere d'└ger
Sant Vicenš d'└ger
Sepulcre romÓ procedent de la can˛nica

└ger als museus

Al MNAC es conserven uns capitells romÓnics procedents dĺaquest lloc, en bona part de la cripta.

Sant Pere d'└ger
Capitell de Sant Pere d'└ger
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere d'└ger
Imposta de Sant Pere d'└ger
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al Museu de Lleida DiocesÓ i Comarcal es conserva un valuˇs conjunt de dinou peces dĺescacs de cristall de roca, originaris de l'Egipte fatimita (segles X-XI). Eren propietat del fundador de la can˛nica, Arnau Mir de Tost. La resta de peces es troben ara a Kuwait, on van anar a parar quan es va dispersar el conjunt.
 

Museu de Lleida / Sant Pere d'└ger
Joc d'escacs de cristall de roca
Museu de Lleida: diocesÓ i comarcal
ę Museu de Lleida: diocesÓ i comarcal (Jordi V. Pou)

MÚs informaciˇ
(De: Museu de Lleida: diocesÓ i comarcal)

Al MNAC tambÚ es pot veure un fragment de pintura mural amb la representaciˇ dels ap˛stols Tadeu i Jaume, datat cap el 1100. Al mateix museu es conserva una clau de volta g˛tica amb lĺescut de Pere I dĺUrgell.
 

Sant Pere d'└ger
Sants Tadeu i Jaume
Mural procedent de Sant Pere d'└ger
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere d'└ger / Museu MarŔs
└ngels procedents de Sant Pere d'└ger (1377-80)
Museu MarŔs de Barcelona
Sant Pere d'└ger
Sants Tadeu i Jaume
Mural procedent de Sant Pere d'└ger
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Sant Pere d'└ger
Compartiment de retaule procedent de Sant Pere d'└ger
Nativitat. Mestre d'Albesa (s. XIV)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere d'└ger
Compartiment de retaule procedent de Sant Pere d'└ger
Presentaciˇ al temple. Mestre d'Albesa (s. XIV)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere d'└ger
Sant Pere d'└ger
Detall de la butlla d'Alexandre II confirmant el privilegi d'exempciˇ
i el patronatge dels fundadors (1063)
Biblioteca de Catalunya

Bibliografia
- CHES╔ LAPEĐA. Ramon (2011). ColĚlecciˇ diplomÓtica de Sant Pere d'└ger fins 1198. Vol 1. Barcelona: Fundaciˇ Noguera
- CHES╔ LAPEĐA. Ramon (2011). ColĚlecciˇ diplomÓtica de Sant Pere d'└ger fins 1198. Vol 2. Barcelona: Fundaciˇ Noguera
- FIT╔, Francesc (1994). Catalunya romÓnica. Vol. XVII, la Noguera. EnciclopŔdia Catalana. Barcelona
- FIT╔. Francesc (2003). L'art g˛tic a Cataluna. Arquitectura II. EnciclopŔdia Catalana. Barcelona
- FIT╔, Francesc (2010). Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Universitat de Lleida
- PUIG I CADAFALCH, Josep (1918). L'arquitectura romÓnica a Catalunya. Vol. III. Barcelona: Institut d'Estudis Catalana
- SANAHUJA, Fray Pedro, O.F.M. (1961). Historia de la villa de Ager. Ed. Serßfica. Barcelona
- VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de Espa˝a. Tomo IX. Viage ß Solsona, Ager y Urgel. Imp. Oliveres. ValŔncia
Jaime Villanueva
Descripciˇ de l'esglÚsia de Sant Pere d'└ger (el 1806)
A Viage literario a las iglesias de Espa˝a. Tomo IX. Viage ß Solsona, Ager y Urgel

Situaciˇ:

L'antiga colĚlegiata estÓ situada a la part alta de la vila d'└ger, dins les muralles del seu antic castell

Baldiri B. - Juliol de 2015