Monestirs de
Catalunya

Benedictins
Cluniacencs

Monestir de Sant Pere de Camprodon
< anterior Inici Catalunya Ripollès Camprodon següent >
castellano
cercador contacte facebook

Ripollès
 
< monestirs imprescindibles... >

L’origen d’aquest monestir cal situar-lo en una antiga església, dedicada a sant Pere, que es va consagrar el novembre de 904 i que en aquell moment fou dotada amb diversos drets i propietats. A mitjan del segle X, el comte Guifré II de Besalú va prendre la decisió de fundar un monestir en el lloc d’aquella església, que prèviament havia pres en possessió. Per aquesta fundació, el comte va obtenir del rei Lluís IV de França (936-954) un precepte pel qual es confirmaven les propietats de l’església, alhora que es va establir que el nou cenobi seguís la regla de sant Benet.

Sant Pere de Camprodon
Sant Pere de Camprodon


Sant Pere de Camprodon
Portada de l'església

Sant Pere de Camprodon
Portada de l'església

Sant Pere de Camprodon
Portada de l'església


Sota la protecció comtal, el monestir va anar creixent en importància i propietats. El 1017 s’obtingué del papa Benet VIII una butlla on li foren confirmades les propietats i es reafirmava la seva independència. Al seu voltant es va anar aplegant una nova població, el que va obligar que a començament del segle XI s’aixequés una església (dedicada a santa Maria) com a parròquia, deixant la de Sant Pere per a ús de la comunitat.

Sant Pere de Camprodon
La nau de l'església

Sant Pere de Camprodon
El cimbori


El segle XI estigué marcat per una època de cert desgavell; tot fa suposar que per un període, Sant Pere de Camprodon fou unit al proper monestir de Sant Joan de les Abadesses. Aquest fet va provocar l'any 1078 la unió de Sant Pere de Camprodon a l'abadia de Moissac, al Llenguadoc, i indirectament a la congregació de Cluny. La submissió a aquesta abadia es va allargar de fet fins el 1461. El segle XII va portar una època de revifalla, amb l'obtenció de noves propietats i fins i tot la reconstrucció de l'església, que es va consagrar el 1169, i la construcció del claustre. Amb la puixança començaren els desacords amb Moissac, que es van anar succeint en el decurs dels anys.

Sant Pere de Camprodon
El creuer

Sant Pere de Camprodon
El creuer


En el moment de la separació de Moissac, la situació de Camprodon no era gens envejable: havia patit uns terratrèmols el 1428 que havien fet destrosses als edificis i que no s'havien pogut reparar. El 1470 fou saquejat pels francesos, que s'emportaren l'arqueta de sant Patllari, que seria retornada més endavant i que encara es conserva a l'església de Santa Maria. La vida comunitària era també molt relaxada, amb monjos que fins i tot residien fora del monestir.

Sant Pere de Camprodon
Portal de l'església de Sant Pere de Camprodon
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Sant Pere de Camprodon
Sant Pere de Camprodon


El 1592 li foren units els monestirs de Santa Maria de Ridaura i Sant Joan les Fonts, també en plena decadència. El mateix any va passar a formar part de la Congregació Claustral Tarraconense. A finals del segle disset el lloc fou ocupat de nou pels francesos que utilitzaren l'església com a caserna. L'ocupació es va repetir altre cop el 1794.
 

Sant Pere de Camprodon
Làpida sepulcral a l'església

Sant Pere de Camprodon
Làpida sepulcral a l'església

Sant Pere de Camprodon
Làpida sepulcral a l'església


La desamortització va posar fi definitivament a la comunitat, el 1835. Els pocs monjos que encara l'ocupaven, van haver de deixar el lloc. El 1859 el lloc fou ocupat per una comunitat de religioses, per poc temps. El segle XX va portar les obres de restauració de l'església, que es va tornar a consagrar el 1933. És la única part que es conserva de l'antiga casa benedictina.

Sant Pere de Camprodon
Sant Pere de Camprodon

Sant Pere de Camprodon
Sant Pere de Camprodon


Sant Pere de Camprodon
Sant Pere de Camprodon

Sant Pere de Camprodon
Sant Pere de Camprodon

Sant Pere de Camprodon
Sant Pere de Camprodon


Sant Pere de Camprodon
Sant Pere de Camprodon,
amb les ruïnes de la capella i sagristia afegides
Fotografia d'Antoni Serrallach, sense data (cap el 1900). Publicada per Gaietà Barraquer a Las Casas de Religiosos...

Sant Pere de Camprodon
Sant Pere de Camprodon
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Sant Pere de Camprodon
Sant Pere de Camprodon (1890-1920?)
Autor desconegut.  Fons Emili Massanas i Burcet
INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona


Sant Pere de Camprodon
Capitell de Sant Pere de Camprodon
Museu de Girona

Sant Pere de Camprodon
Urna de Sant Patllari, ara a l'església
de Santa Maria de Camprodon

Sant Pere de Camprodon
Urna de Sant Patllari, ara a l'església
de Santa Maria de Camprodon


Els abats de Sant Pere de Camprodon

Laufred o Jaufred

948-956

Teodoric

962-969

Dodó

976-988

Odó

991

Dela

1006

Odó

1013

Bonfill 1016-1022
Abats dependents de Moissac

Berenguer

1096-1102

Pere

1108-1112

Gregori

1118-1122

Pere

1122-1130

Esteve

1132

Bernat

1137

Vidal

1139-1141

Berenguer

1143

Pere

1143-1169

Bernat de Segurioles

1170-1187

Guiu

1187-1195

Bernat de Segurioles (nebot de l'anterior)

1195-1209

Berenguer de Rocams

1209-1218

Ramon

1220

Robert de Bastida

1222

Berenguer

1226

Guiu 1229

Berenguer de Maçanet

1230-1236

Bernat d'Amilau

1236

Bernat Desbac (no reconegut per Moissac)

1237

Pere de Corts (no reconegut per Moissac)

1239-1243

Robert (elegit per Moissac després d'acabada la rebel·lió dels monjos de Camprodon contra Moissac)

1243

Bernat Hug 1246

Pere

1248

Guiu

1249-1255

Mateu

1257-1268

Guillem

1268-1283

Berenguer

1286

Pere

1287

Guillem

1287-1301

Ramon 1302 1302

Guillem

1303-1311

Hug

1312-1315

Ramon

1316-1319

Arnau

1321-1323

Ramon

1324

Gispert

1324-1325

Ramon de Guixar 1325-1348

Bernat de Folcrà

1348-1361

Francesc d'Ollines

1361-1371

Pere

1377-1391

Guillem

1392

Jaume

1394-1419

Berenguer

1422-1425

Pere de Canadell 1425-1463
Abats independents

Bernat

1482-1510

Francesc de Remolins

1517-1518

Joan Pasqual

1518-1539

Regents Bernat i Joan, priors

1540-1552

Antoni Llorenç Valentí

1552-1562

Bernat de Cardona

1574-1592

Jeroni Fort

1592-1606

Felip Jordi 1609-1610

Antoni de Carmona

1617-1619

Francesc Lordat

1619-1625

Jaume Busquets

1627-1628

Pere Finct

1630-1640

Francesc

1642

Josep de Magarola

1642-1676

Benet de Rocabertí

1677-1684

Baltasar de Muntaner

1684-1695

Genadi Colom

1695-1706

Galderic Santjust i Pagés 1710-1731

Francesc de Copons i de Copons

1736-1743

Pere Trellas i Güell

1743-1774

Ignasi Francolí

1781-1785

Joaquim de Parrella i Rialb

1785-1801

Baltasar Badric i Vallgornera

1802-1805

Andreu Casaus i de Torres

1805-1806

Francisco de Portella y de Monteagudo

1807-1817

Miquel de Parrella i de Vivet 1823-1835
  Segons Antoni Pladevall i Font. Catalunya Romànica, vol. X

Bibliografia:
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. F. J. Altés y Alabart, 1906
- PLADEVALL I FONT, Antoni. Catalunya Romànica. Vol. X. El Ripollès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987
 

Situació:

L'església del monestir de Sant Pere és propera a la parroquial de Santa Maria


Sant Pere de Camprodon

Baldiri B. - Novembre de 2013