Monasterio de Santa Clara de Castelló d'Empúries

Clarisas de Castelló d’Empúries / Santa Clara de Fortià / S. Clara Castilionis

(Castelló d'Empúries, Alt Empordà)

Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries

Este monasterio de clarisas fue fundado en Castelló d'Empúries gracias a la iniciativa de Aldonça de Pau quien consiguió el visto bueno del obispo de Girona y en 1260 emprendió la construcción del nuevo monasterio que en ese momento estaba situado fuera de la muralla, al sur de la ciudad y cerca de la Muga.

Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries

La licencia ototgada por el obispo llegaría al año siguiente y la fundación se hizo efectiva en 1267 con la llegada de tres monjas de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, entre las cuales su primera abadesa, Raimunda de Vilanova. Gracias al apoyo externo, especialmente de la casa condal de Empúries, se convirtió muy pronto un establecimiento importante e incluso, a partir del 1319, participó en la fundación de Santa Clara de Girona, en 1321 salió de Castelló la primera comunidad que ingresó en Girona. Se sabe que en 1375 la comunidad estaba formada por veintidós religiosas. Más adelante la casa entró en un periodo de decadencia, con la disminución del número de miembros de la comunidad además de la relajación de costumbres.

Els corrents reformadors que van aparèixer en aquella època en el món franciscà, van arribar a Castelló que es va reformar monàsticament l’any 1505 amb l’arribada de religioses coletines de Santa Clara de Gandia, les monges de la comunitat van renunciar a les seves possessions d’acord amb el nou esperit. En aquest mateix sentit, les monges d’aquest monestir van col·laborar en la reforma de les cases de Santa Clara de Tarragona (1578) i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc (1601). A causa del setge de l’exèrcit francès que va patir la ciutat de Castelló el 1655, el monestir que encara es trobava fora muralla fou enderrocat per facilitar la defensa de la vila. Mentre, les monges es van veure obligades a refugiar-se en una casa a l’interior de la ciutat.

Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Fecha de la construcción del monasterio intramuros
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Claustro

En 1683 se ponía la primera piedra del nuevo convento intramuros, entre los siglos XVII y XVIII levantaron el nuevo convento, cercano a la basílica de Santa Maria, casa que entre los años 1794 y 1796 abandonaron a causa de la guerra, refugiándose en Santa Maria de Jerusalem de Barcelona. Santa Clara de Castelló sufrió los efectos de la situación política del siglo XIX, con exclaustraciones temporales, pero pudieron mantener la comunidad. El siglo XX vio el paréntesis de la guerra Civil hasta que en 1973 las clarisas dejaron definitivamente Castelló para trasladarse a la llanura, al nuevo monasterio de Santa Clara de Fortià donde se reunieron con las monjas venidas del monasterio de la Divina Providència, fundado en Figueres en 1852, habiendo profesado la Regla de Santa Clara en 1971 para facilitar la fusión. Este monasterio se ha mantenido activo hasta el 2017.

Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Claustro
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Postal antigua, colección particular
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
(2001)
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
(1989)
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
(2006)
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
(2001)
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Fotografía de Àngel Reynal (1994)
CRDI - Ajuntament de Girona
Santa Clara de Fortià
Santa Clara de Fortià

Bibliografía:
  • BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
  • COLL, Jayme (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Martí
  • COSTA BADIA, Xavier; i altres (2017). Monacato femenino y paisaje. Los monasterios de clarisas dentro del espacio urbano en la Catalunya medieval. Clarisas y dominicas. Firenze University Press
  • JUHERA I CALS, Miquel (1994). Petjades franciscanes a les comarques gironines. Figueres
  • MARTÍ I MAYOR, Josep (1994). Les clarisses a l'Alt Empordà. Fortià
  • MONSALVATJE Y FOSSAS, Francisco (1917). Los condes de Ampurias vindicados. Olot: R. Bonet
  • SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
  • SÁNCHEZ FUERTES, Cayetano (2012). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 2. Salamanca. Hermanas Clarisas de España

Situación:
Vista aèria

El monasterio de Santa Clara está situado cerca de la basílica de Santa Maria