Els detalls de la història d’aquest monestir benedictí no es coneixen a fons a causa de la pèrdua de la seva documentació. Tot i això, és probable que fos fundat per Alonso Suárez i la seva esposa Cristilde a finals del segle XI. No és fins al segle següent que apareix documentació escrita que en fa referència. L’any 1112 es troba menció del primer abat conegut, Pedro Suárez, que molt possiblement va participar en el procés fundacional.
Durant els anys següents, va aconseguir un notable patrimoni gràcies a donacions i adquisicions, que es va anar incrementant al llarg dels segles XIII i XIV. Ja al segle XV, es troba el monestir en una situació de decadència, que no es va revertir fins que, el 1531, va entrar a formar part de la Congregació de San Benito de Valladolid. En aquest context, el 1544 li fou annexat el proper monestir de San Antolín de Bedón, com a priorat. Al segle XVII es van reedificar l’església i altres dependències monàstiques, i el 1633 s'hi va instaurar un col·legi de filosofia, fet que li va donar certa notorietat. El 1679 es va iniciar la reconstrucció de l’església a causa del seu mal estat de conservació.
La fi d’aquest monestir va arribar durant el segle XIX, primer amb l'ocupació durant la Guerra del Francès i, de manera definitiva, el 1835, amb l’exclaustració. La seva biblioteca va ser transferida a la Universitat d'Oviedo, on fou cremada el 1934. Després de passar a mans particulars, el 1919 fou adquirit pels jesuïtes, que encara en mantenen la propietat. Malgrat les destruccions i reformes posteriors, es conserven alguns elements medievals de l’antic establiment monàstic, entre els quals destaca una notable torre campanar de planta quadrada i el portal de l’església, amb un arc en ziga-zaga lleugerament apuntat.
Fotografia de Malopez 21, a Wikimedia
Fotografia del Conde de Polentinos (s.d.)
Ministerio de Cultura y Deporte
Fotografia del Conde de Polentinos (s.d.)
Ministerio de Cultura y Deporte
Fotografia del Conde de Polentinos (s.d.)
Ministerio de Cultura y Deporte
- ARGAIZ, Gregorio de (1677). La Perla de Cataluña. Historia de Nuetra Señora de Monserrate. Madrid: García de la Iglesia
- GARCÍA ÁLVAREZ-BUSTO, Alejandro; ed. (2020). Asturias monástica. Catálogo de monasterios y revisión histórica arqueológica (siglos XI-XIX). Vol. 1. Anejos de Nailos n.º 7. Ovedo: KRK Ed.
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2006). Enciclopedia del Románico en Asturias. Aguilar de Campoo. Fundación Santa María la Real
- MARTÍNEZ VEGA, Andrés (2011). Monasterios medievales de Asturias. Oviedo: Cajastur, 2011
- MENÉNDEZ. José F. (1922). El antiguo monasterio de San Salvador de Celorio en el Principado de Asturias. Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, vol. 30, núm. 4
- ZARAGOZA, Ernesto (2005). Abadologio del monasterio de San Salvador de Celorio (siglos XI - XIX). Boletín de Letras del Real Instituto de Estudios Asturianos, vol. 59
El monestir està situat a la costa del mar Cantàbric, a l’oest de Llanes, municipi al qual pertany