Malgrat que no és fins l’any 902 que es troba la primera
referència directa a aquest monestir, la tradició situa
la seva fundació en època molt més reculada. Antonio de
Yepes a la seva Coronica general de la orden de San
Benito publicada el 1609, indica que Cardeña fou
fundada l’any 537 per monjos vinguts d’Itàlia en època
de Benet de Núrsia (c480-d547) i que seria el primer
monestir benedictí de la península. Altres
narracions situen aquesta fundació en èpoques més
properes, com ara en el segle VIII. Sense descartar
completament un origen molt antic, Cardeña
hauria estat fundat, o refundat, durant el regnat d’Alfons III
d'Astúries (866-910) i fou protegit pel mateix monarca.
És en aquest context que el 902 el comte Gonzalo Téllez
va fer una donació al monestir. Cardeña s’hauria
desenvolupat de manera força ràpida, el que li hauria
permès la seva participació en la fundació del
monestir de San Martín
de Albelda (La Rioja), cap el 924. Hom coneix també
que l’any 934 el monestir fou atacat i destruït en el
decurs d’un ràtzia encapçalada per Abd al-Rahman III,
fet en el que hi van perdre la vida monjos de la
comunitat, que les cròniques posteriors xifrarien en
200, que tindrien la consideració de màrtirs. |

San Pedro de
Cardeña
Façana del
monestir |

Benedictins

Trapencs
|
|
|

San Pedro de
Cardeña
Façana del
monestir |

San Pedro de
Cardeña
Façana de
l'església |
|
Es recuperaria amb rapidesa de la sotragada gràcies al
suport econòmic de la noblesa especialment del comte
Ferran González (c930-970) que hom relaciona també amb
la recuperació de San Pedro de
Arlanza (Burgos) i altres monestirs. A banda de la
noblesa i la monarquia també fou un lloc privilegiat per
l’autoritat episcopal, hom considera que alguns dels
bisbes de Burgos havien sigut monjos de Cardeña. A
cavall dels segle X i XI la casa aniria adquirint
prestigi i poder malgrat sofrir també algunes incursions
islàmiques. Entre els anys 1056 i 1086 va governar el
monestir l’abat Sisebut, època que hom considera que fou
la més prestigiosa i pròspera fins el punt que més
endavant aquest abat adquiriria la consideració de sant.
La tradició del monestir el vincula també amb la figura
de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, al voltant del qual
més endavant es teixiria la seva llegenda. El Cid va
morir a València el 1099 i fou enterrat a la catedral
d’aquella ciutat però després el seu cos seria
traslladat a Cardeña, on es conserva el seu cenotafi. |

San Pedro de
Cardeña
Interior de
l'església |
|
Amb el segle XII arribaria una època
d’estancament i decadència, fins al punt de que
el 1142 va quedar vinculat a Cluny com a priorat
seu però pocs anys després recuperaria la seva
independència. D’aquesta època es conserva,
encara que desmembrat i repartit en diversos
museus, el Beatus de San Pedro de Cardeña que
hom situa cronològicament en el darrer quart del
segle XII. Durant el segles XIII i XIV la
situació del monestir no va millorar i el 1502
va ingressar a la Congregació Benedictina de
Valladolid. El monestir va mantenir la seva
activitat fins la supressió a causa de la
desamortització de 1835 quan va quedar sense
activitat monàstica durant molts anys, tot i que
hi van haver intents de recuperació de
l’activitat religiosa. A l’època de la Guerra
Civil el monestir va servir de lloc
d’internament de presoners i un cop va deixar
aquesta funció, el 1946 hi va arribar una nova
comunitat monàstica, trapenca, que encara es
manté activa a Cardeña. |

Alfons III d'Astúries, el Magne
Pedro Perret (1638)
Biblioteca Nacional de España |
|

San Pedro de
Cardeña
Capella dels
Héroes |

San Pedro de
Cardeña
Cenotafi del
Cid |
|

Beatus de San Pedro de Cardeña (darrer quart del segle XII)
Il·lustració de l'Apocalipsi
Metropolitan Museum of Art, Nova York |

Beatus de San Pedro de Cardeña (darrer quart del segle XII)
Il·lustració de l'Apocalipsi
Museo Arqueológico Nacional, Madrid |

Beatus de San Pedro de Cardeña (darrer quart del segle XII)
Il·lustració de l'Apocalipsi
Metropolitan Museum of Art, Nova York |
|
|