Aquesta abadia fou fundada el 1410 per una butlla del papa d’Avinyò Benet XIII i amb la intervenció del proper monestir de Santa María d'Obarenes. Es va aixecar en el lloc d’un antic santuari dedicat a la Mare de Déu del Espino, que gaudia de molta devoció. Inicialment aquesta casa era un priorat depenent de San Millán de la Cogolla, però el 1442 va independitzar-se d’aquella, el que va comportar diferències entre els dos centres monàstics. Des del 1535 va prendre el títol d’abadia, incorporant-se a la Congregación de San Benito de Valladolid. El segle XIX va portar exclaustracions temporals i ocupacions de les dependències monàstiques, fins que el 1835 fou clausurat definitivament. El lloc va passar a mans particulars i el 1879 a mans de Missioners Redemptoristes, que encara l’ocupen.