Aquest convent es troba esmentat per primer cop l'any 1247 en una butlla del papa Innocenci IV, les seves notícies són escasses, també es coneix una butlla de l'any 1413, atorgada pel papa Benet XIII. En època medieval es va aixecar un convent mudèjar del qual no hi ha restes, tot i que s'han pogut deduir algunes de les seves característiques gràcies als treballs arqueològics que s'han fet.
L'edifici conventual de la primera època es va modificar durant els segles posteriors, especialment a partir del darrer quart del segle XV, el 1476, Beltrán de la Cueva (c1435-1492), primer duc d'Alburquerque, va obtenir el vistiplau dels framenors per aixecar una capella funerària que va modificar l'església gòtica, obres que van continuar altres membres d'aquesta casa ducal en altres dependències del convent. Al segle XVIII l'edifici començava a patir mancances estructurals i amenaçava ruïna, entre els anys 1736 i 1739, la comunitat va haver d'abandonar-lo, mentre es portaven a terme els treballs de restauració. El 1773, encara es va veure afectat a causa d'una riuada.
Ja en el segle XIX, i com les altres cases monàstiques, va patir els efectes de les inestabilitats polítiques i socials que van afectar el territori, va patir un saqueig el 1809 a causa de la guerra del Francès. Després de recuperar-lo, els frares van mantenir-se fins a l'exclaustració definitiva i tancament, el 1835. Li va seguir un llarg període d'abandonament i també va servir de presó, però l'església encara va poder recuperar el culte l'any 1856, després d'una restauració, però el 1871 es tancava definitivament. Al segle XX, després del desmantellament dels sepulcres, l'indret es va utilitzar per activitats industrials. A finals d'aquell segle va començar la recuperació de les seves restes i el seu estudi.
Els sepulcres dels ducs d'Alburquerque
A causa de l'abandonament que patia, el 1912 les despulles dels ducs d'Alburquerque es van traslladar, a l'església del monestir de Santa Clara. També es van desmuntar els sepulcres d'alabastre dels membres de la casa d'Alburquerque, el de Beltrán de la Cueva es va dispersar en diversos llocs, el de Mencía Enríquez de Toledo (segona esposa de l'anterior) i el del bisbe Gutierre de la Cueva (germà de Beltrán) són ara a la Hispanic Society of America, el de Francisco Fernández de la Cueva (fill de Bertrán i la seva primera esposa Mencía de Mendoza) pràcticament s'ha perdut.
Elements del sepulcre de Beltrán de la Cueva
Museu d'Escultura de Valladolid
Fotografia de Wikimedia
Sepulcre del bisbe Gutierre de la Cueva, encara in situ
Fotografia: Acerca de los sepulcros de alabastro...
El bisbe Gutierre de la Cueva
Hispanic Society of America
Fotografia de Sailko, a Wikimedia
Sepulcre de Mencía Enríquez de Toledo
Hispanic Society of America
Fotografia de Sailko, a Wikimedia
Fotografia del Catálogo monumental de la Provincia de Segovia (c. 1923)
- ANTORÁN, Guiomar (2021). El panteón familiar de los Duques de Alburquerque en el Convento de San Francisco de Cuellar (Segovia). Trabajo de Fin de Grado. Universidad de Salamanca
- AREVALILLO, Ismael (2020). Convento de San Francisco, acerca de las fundaciones religiosas en el Convento de San Francisco (Cuéllar, Segovia), desde el siglo XIII hasta 1835. Estudios del Patrimonio Cultural, ISSN-e 1988-8015, núm. 18
- MARCOS, Miguel Angel (1998). Acerca de los sepulcros de alabastro de la iglesia del convento de San Francisco de Cuéllar (Segovia). Boletín del Museo Arqueológico, vol. 16
- MISIEGO, Jesús Carlos; i altres (2014). El monasterio de San Francisco de Cuéllar (Segovia). Aproximación a su evolución histórica
Al centre de Cuéllar