Monestir de San Salvador de Pinilla
Sancti Salvatoris de Penellam
(Pinilla de Jadraque, Guadalajara)
L'any 1218, Rodrigo Fernández i la seva esposa, personatges adinerats d'Atienza, van fundar en aquest lloc un monestir cistercenc femení que van posar sota l'advocació de San Salvador. Es va dotar econòmicament la casa i va arribar la primera comunitat procedent de Valfermoso de las Monjas (Guadalajara).
En el futur, aquest monestir es veuria beneficiat amb més béns i privilegis per part de particulars i també dels reis (Ferran III el Sant, el 1221 i Sanç IV, el 1292). En una data indeterminada, a mitjan segle XIII, aquesta casa passaria a l'obediència de l'orde de Calatrava, molt vinculada al Cister. El monestir va mantenir la seva activitat en aquest lloc fins al 1576, quan arran de les disposicions del concili de Trento, hom va cercar un lloc més adient per la comunitat, i es va traslladar al nou convent de la Concepción d'Almonacid de Zorita, que també es va deixar el 1623.
El monestir traslladat a La Concepción d'Almonacid de Zorita
- DAZA, Enrique (2002). San Salvador de Pinilla durante el s. XIII (1218-1300). Aportaciones para su estudio. Wad-al-Hayara, núm. 29
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2009). Enciclopedia del románico. Guadalajara. Fundación Santa María la Real Centro de Estudios del Románico
- HERRERA, Antonio (1974). Monasterios y conventos en la provincia de Guadalajara. Guadalajara: I.C. Marqués de Santillana
- HERRERA, Antonio (1997). Monasterios medievades de Guadalajara. Guadalajara: Aache Ed.
- LAYNA, Francisco (2001). La arquitectura románica en la provincia de Guadalajara. Guadalajara: Aache Ed.
- MINGUELLA, Toribio (1910). Historia de la diócesis de Sigüenza y de sus obispos. Vol. I. Madrid: Revista de Archivos
Al nord de Jadraque, entre Pinilla de Jadraque i la presa de Pálmaces