Segons la tradició, l’origen d’aquest convent cal cercar-lo en una aparició de la Mare de Déu a dos cavallers hospitalers que s’havien refugiat sota un salze durant una tempesta, a això li va seguir la construcció d’una capella i la posterior implantació de la casa monàstica. Aquest lloc estava situat en el Valle del Infierno, que es va trobar adient per establir-hi diversos eremitoris.
Cap al 1366 hi va arribar el franciscà Pedro de Villacreces (†1422) que va impulsar la creació d'un corrent monàstic reformador, dintre de l'orde franciscà, amb un fort component eremític. El 1408 es va crear el convent que mantindria la seva vocació ascètica i donaria pas a un complex que comprenia una quinzena d'ermites, on els frares podien aïllar-se. D'aquesta casa van sortir nombrosos personatges, que es desplaçarien després a altres indrets, entre altres, el cardenal Cisneros. Durant el segle XVI i XVII el convent es va ampliar. Després de la desamortització, abandonat per la comunitat franciscana, el lloc fou saquejat, perdent-se el gruix dels seus béns, mentre que els edificis es van convertir en pedrera, ara només hi ha algunes ruïnes.
- FERNÁNDEZ, María Teresa; i altres (1992). El convento de Nuestra Señora de la Salceda análisis histórico y simbólico. Wad-al-Hayara, núm. 19
- GONZÁLEZ DE MENDOZA, Pedro (1616). Historia del Monte Celia de Nuestra Señora de la Salceda. Granada: J. Muñoz
- HERRERA, Antonio (1997). Monasterios medievales de Guadalajara. Guadalajara: Aache
- MARÍAS. Fernando (1992). El verdadero Sacro Monte, de Granada a La Salceda. Don Pedro González de Mendoza, Obispo de Sigüenza, y el Monte Celia. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, núm. 4
- SALAZAR, Pedro de (1612). Crónica y historia de la fundación y progresso de la Província de Castilla. Madrid: Imprenta Real
- VILLAFAÑE, Juan de (1740). Compendio historico, en que se da noticia de las milagrosas, y devotas imagenes de la Reyna de los cielos y tierra, María Santissima... Madrid: M. Fernandez