Es tracta d’un modest monestir de monges benedictines situat al territori conegut com la Ribeira Sacra. Hi ha molt poques referències sobre aquesta casa; es troba esmentat per primera vegada l’any 1108, quan Visclavara, la seva abadessa, va intervenir com a testimoni en una donació efectuada a favor del monestir de San Salvador de Ferreira. El lloc s’esmenta novament l’any 1280.
L’any 1494, en el marc de les reformes de les cases benedictines, San Fiz es trobava amb el càrrec d’abadessa vacant, fet que en va facilitar la supressió i la incorporació dels seus béns al monestir de San Paio de Antealtares. Es conserva la seva església, ara parroquial, d’època romànica. És de nau única, gairebé quadrada, que comunica amb el transsepte cobert amb voltes del segle XVI, on s’obrien tres absis. L’absis central és de planta semicircular; el del sud, rectangular, i el del costat nord fou substituït al segle XVI per una capella. L’església conserva retaules barrocs i alguns sepulcres, entre els quals destaquen els de Gómez Ares Mosqueira i la seva esposa Guiomar Méndez de Ambía (segles XV-XVI).
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- OTERO PIÑEYRO, P. S.; i altres (2009). Apuntes de los Ambía: linaje y parentelas (siglos XII-XVI). Cuadernos De Estudios Gallegos, núm. 56
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2018). Enciclopedia del Románico en Galicia. Lugo. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 1. La Corunya: Librigal