El monestir de San Vicente do Pino està situat en un turó sota el qual s'estén la ciutat de Monforte de Lemos i està acompanyat d’una torre de defensa que forma part d'un antic castre habitat. A causa d’un incendi sofert durant la segona meitat del segle XI, es va perdre el seu arxiu i, amb ell, els documents que podrien haver il·luminat l'origen d’aquesta casa monàstica.
Arran d’aquell infortuni i per compensar la pèrdua de documentació, l'any 1074 els comtes de Galícia, Ramon de Borgonya (†1107) i la seva esposa Urraca (1081-1126), van formalitzar un document per confirmar les possessions del monestir. El 1104, els comtes Froilán Díaz i Estefanía Sánchez van fundar, juntament amb l’abat de Pino, la vila que després seria coneguda com Monforte, sobre terres del mateix monestir. Aquesta població, a partir de 1199, començaria a estendre’s als peus de San Vicente i del castell dels comtes de Lemos. El monestir va mantenir desavinences amb els comtes de Lemos, el bisbat de Lugo i la vila de Monforte a causa dels drets i privilegis que els benedictins defensaven.
Malgrat els conflictes derivats de l’oposició de l’abat, el 1496 va iniciar-se el procés de reforma de l’establiment, i el 1509 va integrar-se a la Congregació de San Benito el Real de Valladolid. En aquesta època, es va reconstruir completament. La comunitat va mantenir-se fins a la seva extinció, el 1835, arran de la desamortització. Posteriorment, i fins al 1919, l'edifici va convertir-se en hospital. L’any 1923, una comunitat de monjos procedent del monestir de Samos va tornar al lloc i el va ocupar fins a finals del segle XX. Actualment, l’espai ha estat adaptat com a centre hoteler. No es conserva cap dependència monàstica d’època medieval, ja que el monestir va ser reconstruït durant el segle XVII. De les dependències actuals, cal destacar l’església, actualment restaurada, i el claustre.
Escuts dels comtes de Lemos
- ARIAS, Plácido (1951). Monasterio de San Vicente de Monforte. Algunos datos para su historia. Boletín de la Comisión provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Lugo, núm. 35
- FERNÁNDEZ CASTIÑEIRAS, Enrique; i altres; dir. (2007). Arte Benedictino en los caminos de Santiago. Opus Monasticorum II. Xunta de Galicia
- FERNÁNDEZ DE CÓRDOBA, Marta; i altres (2023). Iglesia del Monasterio de San Vicente do Pino, hallazgos y conservación. Informes y Trabajos: Excavaciones en el exterior, núm. 22
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- LÓPEZ PELÁEZ, Antolín (1895). Los benedictinos de Monforte. A Coruña: Carré
- NOYA TABOADA, María; i altres (2014). Monasterio de san Vicente do Pino, Monforte de Lemos. Compostellanum: revista de la Archidiócesis de Santiago de Compostela, vol. 59-3
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ, Carlos (1987). Estudio artístico de la iglesia y monasterio de San vicente del Pino de Monforte de Lemos. Boletín do Museo Provincial de Lugo, núm. 3
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 1. La Corunya: Librigal
- VILA JATO, María Dolores (1978). El retablo de San Benito en San Vicente del Pino (Monforte-Lugo), una obra del entallador Muniategui en Galicia. Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, vol. 44
- YEPES, Antonio de (reed. 1960). Crónica General de la Orden de San Benito. Vol. II. Madrid: Atlas
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernesto (2008). Abadologio del monasterio de San Vicente del Pino de Monforte de Lemos (siglos XV-XIX). Estudios mindonienses, núm. 24
Monforte de Lemos està situat al sud de Lugo, entre Ourense i Ponferrada