Aquest monestir s’aixeca al costat d’un castell dalt el turó a sota del qual s’estén la ciutat de Monforte de Lemos. Hom suposa que es tracta d’un monestir d’origen molt antic, tot i que a causa d’un incendi patit durant la segona meitat del segle XI, es va perdre el seu arxiu i amb ell els documents que podrien donar llum a l’origen d’aquesta casa. Arran d’aquell infortuni, els comtes de Galícia Ramon (Raimundo) de Borgonya i la seva esposa Urraca (més endavant reina de Lleó i Castella) van atorgar entre els segles XI i XII un document on confirmaven les possessions de la casa.

El 1104 Els comtes Froila Díaz i Estefanía Sánchez van fundar la vila de Monforte d’acord amb l’abat de Pino i sobre terrenys del propi monestir, una població que a partir del 1199 començaria a estendre’s per als peus del turó on es troba el castell i el monestir. El 1496 l’establiment es va reformar i es va integrar a la Congregació de San Benito el Real de Valladolid, on va pertànyer fins la seva extinció el 1835 a causa de la desamortització. Llavors i fins el 1919 es va convertir en hospital i el 1923 hi va tornar una comunitat de monjos procedent del monestir de Samos. Actualment s’ha adaptat com a centre hoteler.