Montpellier Méditerranée Métropole
El monestir de Santa Clara va ser fundat l’any 1282 per la reina Violant d’Aragó (c. 1236-1300), esposa d’Alfons X el Savi, amb l’arribada de monges procedents de Santa Clara de Zamora, que es van unir a una comunitat femenina prèvia. La fundadora havia disposat ser enterrada en aquest indret, tot i que, probablement, acabaria essent sepultada a la col·legiata de Santa María de Roncesvalls, lloc on va morir. A finals del segle XIII es van adquirir els terrenys i les llicències necessàries per fer realitat el desig fundacional de la reina.
Fotografia de Joseolgon, a Wikimedia
En aquest període, el monestir va obtenir també el senyoriu sobre les terres que constituïen les seves propietats, fet que li va conferir una rellevant notorietat i poder, tant polític com econòmic. Aquest senyoriu, però, va ser venut l’any 1560 a Pedro Pimentel, senyor d’Allariz. La vida del monestir va transcórrer amb relativa normalitat fins que, l’any 1759, un incendi va provocar la pràctica reconstrucció de l’edifici. Posteriorment, al segle XIX, l’establiment va patir els efectes de diversos esdeveniments adversos, com l’exclaustració causada per la Guerra del Francès (1809) i, el 1836, la pèrdua de propietats arran de la desamortització. Malgrat aquestes dificultats, el monestir continua actiu en l’actualitat.
- GALLEGO, Olga; i altres (1986). Santa Clara de Allariz. 7º centenario de su fundación. Boletín Auriense, an. 5
- GONZÁLEZ, Miguel Ángel (1998). La Virgen abrideira de Santa Clara de Allariz. Ourense: F. de Moure
- SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (2012). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 2. Salamanca: Hermanas Clarisas de España
Detall del Mapa geográfico del partido de Ponferrada (1786)
El nom de San Salvador de Covas pot fer referència a un possible origen eremític d’aquest monestir. Fou una fundació particular efectuada cap el 990 per Abregón Ioannes, a instàncies de Beremund II de Lleó. L’any 995, el mateix fundador el va donar al monestir de Carracedo (Lleó), quedant com un priorat d’aquest darrer. Aquesta donació figura confirmada pel papa Luci III, l’any 1183. A mitjan del segle XIII ja no tenia comunitat, el 1247 era una parròquia encara propietat de Carracedo. Estava situat a l’actual Covas (Rubiá, Ourense).
- BALBOA DE PAZ, José Antonio (2005). El monasterio de Carracedo. Diputación de León
- FLOREZ, Enrique (1762). España Sagrada. Vol. XVI. De la Santa Iglesia de Astorga. Madrid: J. Rodríguez
- TESTÓN, Juan Antonio (2008). La Tebaida Berciana. El monacato en la diócesis de Astorga en los períodos Antiguo y Medieval. Universidad de León