Monestir de Santa María de Xunqueira de Espadanedo
San Xulián de Xunqueira / Juncaria / Iuncaria / Junquera / Nucaria
(Xunqueira de Espadanedo, Ourense)
El monestir cistercenc de Santa María de Xunqueira de Espadanedo es va fundar durant la segona meitat del segle XII, a partir d’un monestir anterior que, segons algunes hipòtesis, podria tenir un origen molt antic, com altres centres monàstics de l’anomenada Ribeira Sacra. Inicialment, el lloc estava dedicat a San Xulián i està documentat des de l’any 1174, quan es va signar un pacte entre aquesta casa i el monestir de Montederramo.
Malgrat que la tradició cistercenca data la vinculació de Xunqueira amb aquest orde en l’any 1170, almenys fins al 1174 continuava sent un monestir benedictí. Després de la seva incorporació a l’òrbita cistercenca, es va substituir l’advocació primitiva per la de Santa María, habitual en aquest orde. Aquest canvi ja està documentat a partir de l’any 1235. Aviat el monestir va aconseguir reunir un ampli territori, gràcies a les donacions i als privilegis reials, especialment de Ferran II de Lleó (1137-1188), en un document actualment perdut, però que el seu fill Alfons IX va ratificar l’any 1227. Al segle XV, el monestir va entrar en un període de decadència, tant des del punt de vista econòmic com pel relaxament dels costums de la comunitat.
L’any 1477 va perdre temporalment la condició d’abadia i es va convertir en un priorat vinculat a Montederramo. Tanmateix, l’any 1536 va recuperar la dignitat abacial. El 1546 fou unit a la Congregació de Castella del Cister, un canvi que, a més de reformar el règim intern, va afavorir la millora de la situació econòmica, fet que va permetre emprendre la renovació del complex monàstic, realitzada durant els segles XVII i XVIII. El monestir fou suprimit el 1835 arran de la desamortització, en un moment en què comptava amb una comunitat reduïda i pocs recursos.
Es conserva l’església medieval, de planta basilical, amb tres naus de cinc trams i tres absis. Aquesta construcció es va aixecar durant els darrers anys del segle XII, amb l’arribada dels cistercencs, i es va completar en els primers decennis del segle XIII. Al segle XIX va patir algunes modificacions, especialment a la façana. El claustre, construït entre els segles XVI i XVII, estava envoltat de les altres dependències del monestir.
Filiació de Xunqueira de Espadanedo
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- GARCÍA IGLESIAS, José Manuel; dir. (2004). La Ribeira Sacra. Esencia de espiritualidad en Galicia. Xunta de Galicia
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MANRIQUE, Angel (1642). Cisterciensium Annalium, Vol. 2. Lió: L. Anisson
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2015). Enciclopedia del románico en Galicia. Ourense. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 2. La Corunya: Librigal
- SINGUL, Francisco (2002). El monasterio de Santa María de Xunqueira de Espadanedo. A. D. País do Bibei
- YAÑEZ NEIRA, Damián; coord. (2000). Monasticón cisterciense gallego, vol. 1. Lleó: Edilesa
Xunqueira de Espadanedo està situat en plena Ribeira Sacra, a llevant d’Ourense