Monestir de Santa María de Xunqueira de Ambía
Col·legiata de Xunqueira de Ambía / Santa Maria de Juncaria / Guncaria
(Xunqueira de Ambía, Ourense)
Tradicionalment, es considera que el monestir de Xunqueira de Ambía té els seus orígens en una capella on es venerava una imatge de la Mare de Déu, trobada miraculosament en una zona pantanosa, amb un canyissar, o jonquera, d’on deriva el nom de Xunqueira. Al segle VII, a l’entorn d’aquella ermita, es va constituir un monestir que seguia la regla de Sant Fructuós.
D’altra banda, un document tardà menciona que l’any 977 el monestir hauria estat refundat per Gonzalo Froila i la seva esposa Ilduara, personatges emparentats amb sant Rosendo de Celanova (907-977). El monestir va mantenir inicialment un caràcter familiar fins que l’Església en va impulsar la transformació d’acord amb els nous corrents reformadors. L’any 1150, els hereus amb drets sobre el monestir el van cedir a la canònica de Santa María de Sar (Santiago de Compostel·la), amb la intenció d’introduir-hi una comunitat de canonges que seguissin la regla de Sant Agustí.
Amb l’arribada d’aquesta comunitat, es va impulsar la construcció d’una nova església, un dels portals de la qual porta gravada la data de 1164. A les nombroses propietats que ja posseïa el monestir, el bisbe d’Ourense hi va afegir diverses parròquies l’any 1230, que van passar a dependre’n. Al segle XVI, un litigi va confirmar el patronatge reial sobre el priorat de Xunqueira. Sota la direcció del prior Alonso de Piña (1513-1544), es van dur a terme importants obres de millora de l’església, el mobiliari i les dependències annexes. En aquesta època, també es va desenvolupar una vila al seu voltant.
Al segle XVI, la institució vivia un període de notable prosperitat com a col·legiata sota la direcció de priors comendataris. A finals d’aquell segle, va passar a estar sota la influència dels bisbes de Valladolid, i el 1602 l’establiment fou annexat a aquella diòcesi, malgrat l’oposició dels mateixos canonges. Els bisbes de Valladolid es van convertir en senyors de la col·legiata i de les seves nombroses propietats. Amb la desamortització, la canònica va ser dissolta, i el 1853 l’edifici va adquirir la funció d’església parroquial.
De la col·legiata de Santa María de Xunqueira de Ambía es conserva l’església, que es va començar a construir amb l’arribada dels canonges agustinians. La major part de l’edificació correspon a la segona meitat del segle XII i als inicis del segle XIII. Tot i que amb el temps ha sofert modificacions, encara conserva la planta basilical, amb tres naus de cinc trams i tres absis. El claustre, de la primera meitat del segle XVI, va substituir l’anterior claustre romànic. Al costat del complex conventual es troba el Palau Prioral, una construcció amb base romànica, molt modificada durant el segle XVI.
- AMADO ROLÁN, Nieves; i altres (2008). La colegiata de Santa María la Real de Xunqueira de Ambía: la recuperación de su Pazo Prioral. Cuadernos de Estudios Gallegos, núm. 121
- AMADO ROLÁN, Nieves; i altres (2009). Las distintas transformaciones espaciales y funcionales del Pazo Prioral de la Colegiata de Santa María de Xunqueira de Ambía (Xunqueira de Ambía, Ourense). Aqvae Flaviae, núm. 41
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2015). Enciclopedia del románico en Galicia. Ourense. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- RIVAS QUINTAS, Eligio (2011). Anotacións a historia e arte en Xunqueira de Ambia. Porta da aira, núm. 13
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 2. La Corunya: Librigal