Es tracta d’un monestir d’origen antic del que hom coneix la seva existència el 661 arran d’una donació al seu favor. La tradició diu que la fundació d’aquesta casa era obra del rei franc Dagobert I (623-639), punt que no s’ha pogut acreditar, d’altra banda molts dels dominis del monestir eren d’origen reial i s’havien anat acumulant amb el pas del temps, durant els segles VIII-IX, el que va fer que esdevingués un centre de poder molt influent. Pel que fa a l’observança, sembla que la casa seguia una regla mixta amb elements de la Regla de Sant Columbà i la de Sant Benet, fins que el 816 va acollir la reforma benedictina segons les directrius promogudes per sant Benet d’Aniana amb el suport carolingi. Durant aquest període també va esdevenir un centre cultural de primer ordre i en aquest sentit cal destacar la figura del monjo Otfrid (c800-d871).

Abadia de Wissembourg
Interior de l'església

Abadia de Wissembourg
Interior de l'església

La situació de prosperitat, amb els entrebancs propis de la situació política del territori que es van anar succeint en el temps, va acabar de forma sobtada al segle XVI. El monestir s’havia convertit en un centre acollidor de membres de la noblesa i va patir problemes de relaxament dels costums, les reformes que es van emprendre per redreçar la situació van fracassar. El 1524 la comunitat només estava formada per l’abat, els altres membres havien mort sense que hi arribessin nous monjos, el mateix any una butlla del papa Climent VII va secularitzar l’abadia. El 1525 encara patiria els efectes de la guerra dels Camperols.

Abadia de Wissembourg
Interior de l'església