Segons la tradició, en aquest indret s’hauria aixecat un monestir dedicat a sant Pere al segle VI, gràcies a la intervenció de Teodechilda (†563), filla del rei franc Teodoric I (†533), tot i que una altra tradició la considera filla de Clodoveu I (466-511). Teodechilda també hauria fundat l’abadia de Saint-Pierre-le-Vif de Sens (Yonne), amb la qual aquest establiment mantenia relació.
La tradició situa la consagració de la primera església l’any 538. Posteriorment, el 824, es va consagrar un nou temple, que substituïa el primitiu i que ja formava part d’un monestir benedictí. L’any 920 es documenta l’existència del monestir, que durant el segle XI va veure com s’aixecaven les principals dependències conventuals. A començament del segle XII entrà en crisi i aviat esdevingué un priorat de Saint-Pierre-le-Vif.
Tot i això, a finals del segle XIII va conèixer un període de prosperitat que fou interromput per la guerra dels Cent Anys, durant la qual, entre 1357 i 1387, Mauriac patí greus destruccions, inclosa la del claustre. També hi ha constància dels danys causats pels hugonots, que ocuparen el priorat l’any 1574. El 1628, el lloc fou incorporat a la congregació de Saint-Maur i, poc després, el 1633, s’hi nomenà el primer prior sota règim comendatari.
El monestir subsistí fins a la Revolució: el 1791 els darrers monjos l’abandonaren i el 1793 el conjunt fou venut. L’església desaparegué en ser reutilitzada la seva pedra per a altres construccions, entre les quals l’Ajuntament, i la resta de dependències monàstiques es van perdre gairebé del tot. Intervencions posteriors han posat al descobert algunes estructures d’època medieval. En un altre sector de la població es conserva un timpà procedent del refetor, amb la representació de Samsó lluitant contra el lleó. Una plaça separa l’antic emplaçament del monestir de l’església parroquial de Notre-Dame-des-Miracles, que havia estat sota la seva cura.
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5: Bourges. Abbaye de Ligugé
- CHABAU, J.-B. (1903). Abrégé de l'histoire du Royal Monastère et Doyenné de Saint-Pierre-de-Mauriac. L'Auvergne historique, littéraire & artistique. Riom
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- MISSONNIER, Jeanne (1987). Le monastère Saint-Pierre de Mauriac (Cantal). Revue de la Haute-Augergne
Les escasses restes del monestir es troben a la plaça G. Pompidou de Mauriac, davant de l’església de Notre-Dame-des-Miracles