La canònica agustiniana de Notre-Dame de Montsalvy fou fundada cap a l’any 1050 per Gausbert de Montsalvy (considerat sant, † 1081), que també havia fundat Saint-Michel de Laussac i havia participat en l’intent, finalment fracassat, de reforma de la canònica de Saint-Amans de Rodés (ambdues a l’Avairon).
A més de les estructures monàstiques, el conjunt disposava d’una hostatgeria per acollir viatgers. Per a la fundació de Montsalvy, Gausbert comptà amb el suport de Bérenger († 1096), vescomte de Rodés, que li cedí les terres necessàries per a l’establiment. El mateix Gausbert en fou el primer abat o paborde, càrrec que després ocupà Bernard (també venerat com a sant, c. 1040-1110). L’any 1193, el papa Celestí III confirmà els béns i drets de la canònica.
Amb el temps, probablement al segle XV, a mesura que es desenvolupava la vila al voltant de la canònica, l’església assumí també funcions parroquials. El 1764 es transformà en col·legiata secular i els seus canonges deixaren de ser regulars, situació que es mantingué fins a la Revolució. Actualment es conserva l’església, tot i que molt modificada, així com algunes dependències conventuals. El claustre ha desaparegut, però encara resten la sala capitular i el refetor.
Crist (s. XII-XIII)
Reliquiari de sant Bernard, segon abat
Sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Refetor
Refetor
Refetor
- AUBERT, R. (1984). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 20. París: Letouzey et Ané
- AVEYRON (1844). Annuaire statistique et administratif du département de l'Aveyron. Rodez: Ratery
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5: Bourges. Abbaye de Ligugé
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 6. París: Bloud et Barral
- MURATET, G. (1991 ed.). Histoire de Montsalvy. París: Res Universis
Montsalvy es troba al sud d’Orlhac, en direcció a Rodés (Avairon)