Monestir de Sainte-Marie de Lescar
Monastère Sainte-Marie de Lescar / Catedral de Lescar / Canònica de Lescar / Lascurrensis
(Lescar, Pirineus Atlàntics)
Lescar, l'antiga Benebarnum, fou el centre d’una diòcesi documentada des del segle V. A mitjans del segle IX, aquest indret va quedar destruït per una invasió normanda i no es va recuperar fins més endavant, amb el nom de Lescar. Segons la tradició recollida per P. Marca, a finals del segle X, en l’indret abandonat de l’antiga catedral hi va arribar Lopofort, un fugitiu que es va posar al capdavant d’una comunitat benedictina i fundà el monestir de Sainte-Marie de Lescar amb el suport del duc de Gascunya, Guillem Sanç (c. 925-996).
L’any 1101, el vescomte Gastó IV de Bearn va impulsar la restauració de la diòcesi de Lescar, amb la construcció d’una nova catedral vinculada al monestir. Gastó també va promoure la creació d’una canònica agustiniana per substituir la comunitat benedictina de Sainte-Marie. El 1115, el papa Pasqual II va donar el vistiplau a la introducció dels canonges regulars. El gruix de la catedral es va aixecar a partir del 1120, i la seva construcció es va allargar fins al segle XIV, tot i que encara es van fer algunes modificacions en el segle XVI. La comunitat canonical fou secularitzada el 1537. Poc després, el 1563, el lloc va quedar profundament afectat per les guerres de Religió, fou incendiat, espoliat del seu mobiliari i transformat en temple protestant, fins que, el 1610, es va recuperar el culte catòlic i es va iniciar la seva restauració.
Amb la Revolució, la catedral fou transformada en temple de la Raó i va tornar a perdre el mobiliari litúrgic, mentre que la diòcesi fou unida a la de Baiona. El 1838, l’església es va reobrir amb funcions d’església parroquial. A mitjans del segle XIX, l’edifici estava en perill de ruïna i es va iniciar la seva restauració, que es va allargar fins al segle XX. Malgrat les destrosses sofertes, l’església conserva encara la seva estructura medieval i un notable conjunt de capitells romànics, especialment a la capçalera.
Paviment de mosaic (s. XII)
També cal esmentar el paviment de mosaic descobert el 1837, amb escenes de cacera, que duu una inscripció amb el nom del bisbe que el va promoure: Guy (Dominus Guido episcopus Lascurensis hoc fieri fecit pavimentum), que va ocupar el càrrec entre els anys 1115 i 1141.
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DUBARAT, Victor (1931). Découverte des tombeaux des rois de Navarre à Lescar. Revue d'histoire de l'Église de France, núm. 77
- DURLIAT, Marcel (1969). Pyrénées romanes. La-Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- LANORE, Maurice (1904). La cathédrale de Lescar (Basses-Pyrénées). Bulletin Monumental, vol. 68
- LANORE, Maurice (1905). Notice historique et archéologique sur l'église Notre-Dame de Lescar. Pau: Garet
- LAPLACE, L. P. (1863). Monographie de Notre-Dame de Lescar. Pau: Vignancour
- LEFÈVRE, Yves (1980). La mosaïque de la cathédrale de Lescar et la littérature médiévale. Bulletin de la Société Nationale des Antiquaires de France
- MARCA, Pierre de (1640). Histoire de Bearn. París: J. Camusat
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
Lescar es troba a tocar de Pau, al nord-oest del centre d’aquesta ciutat