Abadia de Saint-Vincent de Lucq
Abbaye Saint-Vincent de Lucq / Sylva Bona / Luco / Lucus
(Lucq-de-Béarn / Luc, Pirineus Atlàntics)
Segons la tradició, el rei franc Khildebert I (c. 496-558), de retorn a París després del setge de Saragossa, va participar en la fundació d’una capella en aquest indret, que fou dedicada a Saint-Vincent. Més enllà de la llegenda, cap al 970, el duc de Gascunya, Guillem Sanç (c. 925-996), i la seva esposa Urraca van fer donació d’aquest lloc al monjo Garsias de Bascònia amb la finalitat de fundar-hi un monestir, una operació en la qual va intervenir també el vescomte Gastó I de Bearn († 984).
La manca de documentació impedeix aprofundir en la història d’aquest monestir, però se sap que els vescomtes de Bearn van esdevenir-ne protectors, confirmant les primeres donacions i realitzant-ne de noves, fet que va permetre la formació d’un notable patrimoni. Als segles XIII i XIV, consten problemes interns a la comunitat a causa del relaxament dels costums. El monestir comptava amb dues esglésies, la de Saint-Vincent i la de Saint-Michel, ambdues a càrrec de clergues.
El 1569, el monestir va ser atacat pels protestants i va patir pèrdues i greus desperfectes. L’església monàstica va romandre durant molts anys en mans dels calvinistes, fins que, el 1610, es va recuperar amb l’arribada d’una comunitat de barnabites, que van ocupar les dependències fins a la Revolució. Aquestes dependències es van posar a la venda, mentre que l’església es va conservar com a parròquia. Actualment, es manté aquesta església, originària del segle XII i que ha sofert nombroses reformes i modificacions; també hi ha altres dependències en ruïnes i una part restaurada i ocupada en l’última època pels barnabites. A l’església es va trobar un sarcòfag antic, possiblement dels segles IV o V, que actualment es troba a l’altar.
Antic sarcòfag
Antic sarcòfag
- BACQUÈS, Henri (1879). Souvenirs du Béarn, notes archéologiques, historiques et physiologiques. París: Dentu
- BARRAU-DIHIGO, Louis; i altres (1905). Cartulaire de Saint-Vincent-de-Lucq. Pau: Empérauger
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- CHAREYRE, Philippe (2018). Les vestiges du temple de Lucq de Béarn. Bulletin du Centre d'Etude du Protestantisme Béarnais, núm. 63
- DUBARAT, Victor (1902). L’Abbaye de Lucq en Béarn au quatorzième siècle. Mélanges Léonce Couture. Tolosa de Ll.: Privat
- H.B. (1845). Luc et son Abbaye. Le Mémorial des Pyrénées, 02-02-1845. Pau
- MARCA, Pierre de (1640). Histoire de Bearn. París: J. Camusat
- MENJOULET, J.-Maximien (1864-69). Chronique du Diocèse et du pays d'Oloron, Béarn méridional et Soule. Oloron: Marque
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
El monestir de Lucq (Luc) es troba al país de Bearn, a l’oest de Pau, al departament dels Pirineus Atlàntics