Convent dels Cordeliers de Saint-Émilion
Couvent des Cordeliers de Saint-Émilion / Sent Milion
(Sent Milion / Saint-Émilion, Gironda)
Els franciscans (Cordeliers) s’establiren a Saint-Émilion al segle XIII, extramurs i a llevant de la vila. La primera referència documental d’aquesta casa data de l’any 1255. L’any 1341, en un context de conflicte bèl·lic, es va decidir l’enderroc dels dos convents mendicants de Saint-Émilion -aquest i el dels Jacobins (dominics)- per tal de facilitar la defensa de la vila.
El 1343, el papa Climent VI va autoritzar la reubicació del convent, però no es té constància que el trasllat es fes efectiu fins al 1384. El convent va quedar abandonat arran de la Revolució Francesa, fet que en va accelerar la degradació, i fou venut l’any 1791. Actualment es conserven el claustre, l’església i diverses dependències; els espais restaurats s’han destinat a activitats vitivinícoles.
- BOUTOULLE, Frédéric (2011). L’apogée d’une “bonne ville” Saint-Émilion pendant les premiers temps de la jurade (1199-1253). Fabrique d’une ville médiévale. Saint-Émilion au Moyen Âge
- DUCOURNEAU, Alexandre (1842). La Guienne historique et monumentale. Bordeaux: Coudert
- GUINODIE, Raymond (1876). Histoire de Libourne et des autres villes et bourgs de son arrondissement. Libourne: Maleville
- PIGANEAU, Emilien (1896). Le couvent des Cordeliers de Saint-Émilion. Société Archéologique de Bordeaux. XXI. Bordeus: Feret
- SERBAT, M. L. (1913). Saint-Émilion. Congrès archéologique de France. LXXIX session. París: Picard