L’origen de la col·legiata de Saint-Émilion (i de la pròpia ciutat) cal cercar-lo en un eremitori excavat a la roca on es va retirar Emilià de Saujon (Milion, Émilion) un sant que la tradició el fa originari de la Bretanya (Vannes) i que va viure en el segle VIII. Després de fer-se monjo benedictí al monestir de Saujon (coenobium Salginense) es va retirar en aquest lloc, llavors deshabitat, on hi havia una cova que va adaptar per a les seves necessitats. Hi va morir el 767. Al voltant d’aquest indret es va reunir una comunitat de monjos que Mabillon en els Annales ja la va considerar benedictina. El 1080 el bisbe de Bordeus va intentar la seva reforma quan el monestir es trobava en plena decadència possiblement a causa de les invasions normandes que assolaven el territori i d’haver caigut en mans de senyors laics. Hi van arribar canonges regulars però no es va aconseguir reconduir la situació fins el 1110 amb l’arribada d’una nova comunitat de canonges agustinians procedents de Saint-Pierre de Lesterps (Charente).

Església monolítica
Exterior (1983)

Església monolítica
Portal (1983)

En aquesta nova època (s XII) es va aixecar una església a la part alta de la vila, en un lloc més adient, on es va bastir un nou monestir. L’església excavada a la roca al costat de l’eremitori primitiu va restar amb funcions parroquials. La canònica tampoc va perdurar en el temps, el 1308 el papa Climent V la va secularitzar, convertint-la en una col·legiata. L’existència del monestir benedictí, la canònica i la col·legiata ha deixat, amb el pas dels temps diversos testimonis arquitectònics a la ciutat. L’eremitori d’Emilià, a sobre del qual es va aixecar la capella gòtica de la Trinité. L’església de Saint-Émilion excavada a la roca i més coneguda com església Monolithe de data incerta (potser dels segles XI-XII) amb un campanar romànic molt modificat aixecat al seu damunt. A la part alta de la vila la col·legiata, antiga seu de la canònica regular fins el 1308.

Església monolítica (1983)

Església monolítica (1983)

Església monolítica (1983)