L’origen
de la col·legiata de Saint-Émilion (i de la pròpia
ciutat) cal cercar-lo en un eremitori excavat a la roca
on es va retirar Emilià de Saujon (Milion, Émilion) un
sant que la tradició el fa originari de la Bretanya
(Vannes) i que va viure en el segle VIII. Després de
fer-se monjo benedictí al monestir de Saujon (coenobium
Salginense) es va retirar en aquest lloc, llavors
deshabitat, on hi havia una cova que va adaptar per a
les seves necessitats. Hi va
morir el 767. Al voltant d’aquest indret es va reunir
una comunitat de monjos que Mabillon en els Annales ja
la va considerar benedictina. El 1080 el bisbe de
Bordeus va intentar la seva reforma quan el monestir es
trobava en plena decadència possiblement a causa de les
invasions normandes que assolaven el territori i d’haver
caigut en mans de senyors laics. Hi van arribar canonges
regulars però no es va aconseguir reconduir la situació
fins el 1110 amb l’arribada d’una nova comunitat de
canonges agustinians procedents de
Saint-Pierre de Lesterps
(Charente). |
|
En aquesta
nova època (s XII) es va aixecar una església a la part
alta de la vila, en un lloc més adient, on es va bastir
un nou monestir. L’església excavada a la roca al costat
de l’eremitori primitiu va restar amb funcions
parroquials. La canònica tampoc va perdurar en el temps,
el 1308 el papa Climent V la va secularitzar,
convertint-la en una col·legiata. L’existència del
monestir benedictí, la canònica i la col·legiata ha
deixat, amb el pas dels temps diversos testimonis
arquitectònics a la ciutat. L’eremitori d’Emilià, a
sobre del qual es va aixecar la capella gòtica de la
Trinité. L’església de Saint-Émilion excavada a la roca
i més coneguda com església Monolithe de data incerta
(potser dels segles XI-XII) amb un campanar romànic molt
modificat aixecat al seu damunt. A la part alta de la
vila la col·legiata, antiga seu de la canònica regular
fins el 1308. |
Església monolítica (1983) |