Monestir de Saint-Sauveur de Paunat
Monastère de Paunat / Saint-Martial de Paunat / Palnatum
(Paunat, Dordonya)
Segons la tradició, el monestir de Saint-Sauveur de Paunat fou fundat per sant Cibar (c. 504-581), qui el posà sota la dependència de l’abadia de Saint-Martial de Llemotges. No obstant això, no es troba documentació d’aquesta casa fins a l’any 848, quan fou donada per David i la seva esposa Benedictana a Saint-Martial. Aquest acte, conegut a través d’una còpia tardana, ha estat objecte de diverses interpretacions històriques.
Exterior sud del transsepte
Després de rebre diverses donacions, el monestir fou destruït pels normands l’any 860. Es va recuperar al segle X i reapareix documentat el 963, quan el seu abat participà en la fundació d’un altre monestir. L’any 1080 s’havia convertit en una pabordia i, el 1097, el papa Urbà II el menciona com a propietat de Saint-Martial, amb nombroses possessions i una comunitat de setze monjos.
Durant la guerra dels Cent Anys, el monestir patí un període de decadència, tot i que no sembla haver estat objecte d’atacs directes. Les destruccions arribaren més tard, el 1551, en el context de les guerres de Religió. A finals del segle XVII, les seves estructures encara presentaven greus deficiències. El 1702, el paborde Jacques de la Serre l’incorporà al seminari de Perigús, fet que li permeté subsistir precàriament fins a la Revolució, quan fou suprimit.
El campanar porxo a ponent de l'església
Fotografia de Theillier, a Wikimedia
Es conserva l’església de la pabordia, un edifici de planta de creu llatina, amb una nau i un creuer. Es tracta d’una construcció massissa, de considerable alçada, amb contraforts poc aparents, finestres de dimensions reduïdes i escassa decoració. L’absis central i els extrems del transsepte, de planta rectangular, conformen la part més antiga, datada al segle XII. La nau, reconstruïda al segle XV i modificada posteriorment, probablement havia estat coberta amb cúpules. També cal destacar el campanar porxo, adossat a la façana de ponent, que correspon a la primera època.
Fotografia de Theillier, a Wikimedia
- BOYER, François (2018). La donation du monastère de Paunat en Périgord et l'institution de l'abbaye bénédictine de Saint-Martial de Limoges en 848. Regards croisés sur le monument médiéval. Brepols
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- PECHEUR, Anne-Marie (1982). L'église de Paunat. Congrès archéologique de France. 137e session. Périgord Noir. París: Société Française d'Archéologie
- POUPARDIN, René; i altres (1906). Fragments de cartulaire du monastere de Paunat (Dordogne). Annales du Midi. Vol. 18. Privat
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- SECRET, Jean (1968). Périgord roman. La nuit des temps, núm. 27. Zodiaque
Paunat es troba al sud de Perigús, a prop de la via que comunica Brageirac (Bergerac) amb Sarlat