Tradicionalment, s’admet que l’abadia de Saint-Pierre de Molosmes fou fundada per Clodoveu I (c. 466-511) a començament del segle VI. Posteriorment, la comunitat hauria adoptat la Regla de Sant Benet. L’any 889, el rei franc Odó (c. 852-898) confirmava al bisbe Argrinus de Langres les possessions de la seva diòcesi, entre les quals figurava el monestir de Molosmes. Cap al segle XII, la comunitat es va traslladar a un indret proper, situat més al sud, on va bastir un nou monestir, tot i que va conservar l’antic assentament.
Al monestir es venerava, entre altres relíquies, la de Théodechilde, filla de Teodoric I (c. 485-534) i fundadora de l’abadia de Saint-Pierre-le-Vif de Sens (Yonne). L’antiga tradició hagiogràfica la considerava filla de Clodoveu, a qui s’atribuïa la fundació del monestir. Molosmes va patir el pas dels hugonots. Arran d’aquests esdeveniments, l’any 1667, l’abat va sol·licitar la incorporació de l’abadia a la congregació de Saint-Maur, que en va emprendre la reforma i se’n va ocupar fins a l’esclat de la Revolució. Al lloc del primer monestir es conserva una església construïda pels monjos l’any 1541, actualment parroquial, sota l’advocació de Saint-Marcel. Les construccions del segon monestir, aixecades en època maurina, han desaparegut i el lloc és ocupat actualment per una explotació agrícola.
- CHABAU, Jean-Baptiste (1883). Sainte Théodechilde, vierge, fille de Clovis. Aurillac: L. Bonnet-Picut
- DU TEMS, Hugues (1775). Le clergé de France, vol. IV. París: Brunet
- MARTÈNE, Dom (1930). Histoire de la Congregation de Saint-Maur, vol. 4. Saint-Martin de Ligugé
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- PIGNARD-PÉGUET, Maurice (1913). Histoire de l'Yonne. París: Librairie de l'Histoire générale illustrée des départements
- SAINT-MAUR, Congregació de (1725). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: Typographia Regia









