Priorat de Perrecy

L’abadia de Saint-Benoît hi va instaurar un priorat que va acollir una comunitat de monjos a partir de l’any 880. Gràcies a les donacions rebudes i a la situació de prosperitat, s’hi van aixecar una nova església i les dependències conventuals. Durant la primera meitat del segle XI, Gauzlí, abat de Saint-Benoît-sur-Loire entre els anys 1004 i 1030, va emprendre la construcció d’una nova església romànica, el transsepte de la qual fou objecte de modificacions en els anys següents. Entre els anys 1120 i 1130 es van afegir un tram a les naus i el porxo que precedeix l’església. Fou un dels priorats més importants de Saint-Benoît-sur-Loire.

L’església va passar a tenir funcions parroquials amb l’advocació de Saint-Pierre i Saint-Benoît, en substitució de l’antiga parròquia de Saint-Pierre, que amenaçava ruïna. Amb la Revolució, foren enderrocades bona part de les dependències del priorat. Es conserva l’església medieval, tot i les nombroses modificacions: s’havia reestructurat la capçalera, havia perdut la nau lateral nord i, a finals del segle XVIII, el campanar que s’aixecava sobre el creuer. El monument fou protegit el 1862 i posteriorment va ser objecte de diverses restauracions. Conserva una notable mostra de decoració escultòrica d’època romànica, localitzada al nàrtex i a la portada. Al vèrtex nord-oest del porxo s’aixeca una torre campanar medieval.