|
Malgrat
una llegenda que fa retrocedir la data de fundació
d’aquest monestir a l’època de
sant
Columbà, no hi ha cap prova que ho pugui confirmar.
Seria Widradus qui, cap el 722, hauria fundat aquesta
casa on hauria professat la seva germana, el lloc
s’esmenta el 870 en l’acord de divisió de l’Imperi
Carolingi entre Carles el Calb i Lluís el Germànic. A
començament del segle XII estava sota la direcció dels
procuradors de les monges benedictines, els quals
aprofitaven per apoderar-se del seu patrimoni. D’altra
banda el relaxament dels costums era preocupant i
fracassaven tots els intents de reconduir la situació i
recuperar l’observança de la Regla. Finalment, el 1131,
l’arquebisbe de Besançon va lliurar la casa a l’abadia
de La Chaise-Dieu (Alt Loira), operació que es
consumaria el 1133 amb la signatura d’una butlla papal i
l’arribada dels monjos que van substituir la comunitat
femenina, ja eclipsada. Alhora es van recuperar els béns
que li havien usurpat. |
|
|
Els nous
ocupants van procedir a restaurar físicament les dependències del
monestir, l’època de màxima prosperitat va arribar sota l’abadiat d’Étienne Perrexi, procedent de l’abadia de
Luxeuil (Alt Saona). Al segle XV el monestir va resultar afectat
per les inestabilitats bèl·liques de l’època, a final d’aquell segle
es trobava en decadència i fins i tot el 1514 el prior fou
assassinat per un dels monjos. El 1608, encara en plena decadència,
va tenir lloc un miracle: s’havia declarat un incendi a l’església i
mentre les flames consumien les capelles, dues hòsties van quedar
intactes dintre de l’ostensori i moltes hores després, en el decurs
d’una missa, van descendir fins l’altar. Aquest esdeveniment va
fomentar la devoció popular donant un nou impuls a la casa, que el
1613 es va afiliar a la congregació de Saint-Vanne. El monestir va
mantenir la seva vitalitat fins el 1790, quan fou suprimit, les
relíquies es van traslladar a l’església parroquial mentre que les
dependències conventuals van passar a tenir altres funcions. Pel que
fa a l’església, aquesta va recuperar les seves funcions el 1801
però ara com a parròquia. |
Abadia de Faveney
Miracle de Faverney |
