Priorat de Sainte-Valérie de Chambon
Prévôté Sainte-Valérie / Cambonium
(Chambon-sur-Voueize, Cruesa)
El priorat de Sainte-Valérie fou fundat durant la segona meitat del segle IX per l’abadia de Saint-Martial de Llemotges. Estava dedicat a la màrtir santa Valèria, contemporània de sant Marcial, qui fou decapitada per haver refusat casar-se amb el governador. Les seves restes foren sepultades al costat de les de sant Marcial; però, amb la voluntat de donar més rellevància a la figura de la santa, cap a l’any 985 el seu sepulcre i les seves relíquies foren traslladades a Chambon, on esdevingué objecte de veneració.
Amb el pas del temps, en aquest indret s’edificà l’església actual, un temple de grans dimensions que encara conserva la seva estructura romànica. La casa monàstica patí les conseqüències de diversos episodis bèl·lics, el 1440 i el 1574, aquest darrer en el context de les guerres de Religió. Amb categoria de pabordia, la seva dependència de Saint-Martial es mantingué fins al 1572, tot i que, des del segle XIII, els pabordes de Sainte-Valérie assumiren un paper cada cop més destacat en la gestió de la casa. El 1708, la comunitat s’integrà a la congregació de Cluny, situació que es mantingué fins a la seva dissolució arran de la Revolució.
L’església presenta una planta de tres naus, amb un transsepte molt modificat; el braç sud conserva dos absis semicirculars. L’absis central, on s’ubica el presbiteri, disposa d’un deambulatori amb tres capelles radials. Davant la façana occidental hi ha un porxo, coronat per una torre campanar.
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- LASTEYRIE, Charles de (1901). L’abbaye de Saint-Martial de Limoges. París: Picard
- ROY DE PIERREFITTE, J.-B. L. (1857-63). Études historiques sur les monastères du Limousin & de la Marche, vol. 1. Guêret: Betoulle