Canònica de Saint-Pierre d’Évaux

La presència d’una comunitat de canonges a Évaux està documentada des de l’any 936, quan es menciona el seu paborde, Widradus, en una donació a favor de la casa. Tot i això, es disposa de molt poca informació sobre aquesta canònica, més enllà de referències disperses a diversos pabordes que van intervenir en actes puntuals. El 1158, Évaux fou objecte d’una butlla del papa Adrià IV, i el 1264 va quedar vinculada a la canònica de Saint-Amable de Riom (Puèi Domat). L’any 1300, les restes de sant Marian foren dipositades en un reliquiari d’argent, anterior al que es conserva actualment, datat del segle XVII.

De la canònica se’n conserva l’església de Saint-Pierre, un edifici d’origen romànic amb antecedents més antics, que ha estat profundament modificat al llarg del temps per diverses reconstruccions i restauracions. El seu element més destacat és el campanar-porxo que presideix la façana occidental, construït entre els segles XI i XIII, i modificat posteriorment al segle XVII. L’església va patir un incendi l’any 1942, durant el qual es va perdre una valuosa boiserie. Posteriorment, el temple ha estat restaurat. Es conserva encara l’arqueta de sant Marian, del segle XVII, que es va salvar de l’incendi.