L’abadia d’Ahun es va fundar l’any 997 gràcies al comte de la Marca, Bosó II (988–1008), que va cedir una església seva als monjos benedictins de Saint-Pierre d’Uzerche, al departament de la Corresa. L’objectiu era crear un nou monestir, i per fer-ho va comptar amb el suport del bisbe de Llemotges.
Durant molts anys, el monestir va dependre d’Uzerche, però al segle XIII va començar a caminar pel seu compte. L’església original es va reconstruir ben aviat, i l’abadia va viure una etapa de creixement i prosperitat. Va arribar a tenir cinc priorats i diverses esglésies sota la seva responsabilitat. Ara bé, els temps difícils no van trigar a arribar: al final del segle XV, la guerra dels Cent Anys va afectar la zona, i encara pitjor, el 1591, el monestir va quedar gairebé en ruïnes a causa dels enfrontaments de les guerres de Religió. A partir del segle XVI, el govern del monestir va passar a mans d’abats comendataris, sovint més interessats en els beneficis que en la vida monàstica.
La comunitat mai no es va recuperar del tot d’aquells conflictes. Molts monjos van anar a viure al poble, i una gran part de l’església es va tancar i va quedar abandonada. No va ser fins al 1610 que els monjos van tornar al monestir, amb ganes de reprendre la vida comunitària i en contacte amb la congregació de Cluny. Tot i l’estat precari de les instal·lacions, de mica en mica es van anar rehabilitant. A finals del segle XVII s’hi va instal·lar un nou cadirat del cor, que encara avui es pot veure. El monestir va continuar actiu fins a la Revolució Francesa, a finals del segle XVIII, quan es va clausurar definitivament.
L’església va perdre la nau, que avui és un espai enjardinat. Malgrat tot, encara es conserva el portal gòtic de la façana nord-oest. Actualment, només es mantenen la capçalera i la part central del creuer, ja que els braços també es van perdre. A l’interior es pot admirar un conjunt molt notable: el cadirat i una boiserie que cobreix bona part dels murs, feta durant la segona meitat del segle XVII.
L'absis i restes del transsepte amb el campanar
Cadirat del cor (s. XVII)
Foto de Père Igor, a Wikimedia
Boiserie (s. XVII)
Foto de Père Igor, a Wikimedia
Relleu funerari de Caius Flavius Alpinus
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- DELANNOY, Henri (1902). Liste critique des abbés de Moutier-d'Ahun. Mémoires de la société des sciences naturelles et archéologiques de la Creuse, vol. 8. Guéret
- DELANNOY, Henri (1903). L'abbaye du Moutier-d'Ahun. Mémoires de la société des sciences naturelles et archéologiques de la Creuse, vol. 9. Guéret
- MANIQUET, Christophe (2020). Moutier-d’Ahun – Église. Archéologie de la France - Informations
- ROY DE PIERREFITTE, J.-B. L. (1857-63). Études historiques sur les monastères du Limousin & de la Marche, vol. 1. Guêret: Betoulle
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
Moutier-d’Ahun es troba situat al sud-est de Guéret