Canònica
agustiniana fundada per Esteve de Bar (bisbe de Metz,
1121-1163) entre el 1144 i 1150 que havia adquirit per
la seva diòcesi aquest territori del que va dedicar una
part per establir-hi el monestir. Hom pensa que la
comunitat que va arribar a aquest lloc procedia de
l’abadia d’Étival (Vosges) que en aquella època es va
convertir en un monestir premonstratenc. El fundador va
dotar econòmicament la nova casa, a aquesta dotació
inicial els senyors de les rodalies van fer noves
aportacions, una butlla del papa Luci III va confirmar
tots els privilegis i possessions del monestir. No va
passar de ser una casa modesta, amb un comunitat
reduïda. Amb el pas del temps va ser víctima en diverses
ocasions d’intervencions militars, especialment greu fou
la del segle XVII quan la canònica va quedar en ruïnes a
causa de la guerra dels Trenta Anys, tant pel que fa a
les dependències monàstiques com per la pròpia comunitat
que pràcticament va desaparèixer abandonant el lloc
entre els anys 1635 i 1656. La Revolució va acabar
definitivament amb la vida comunitària, el 1791 va
passar a mans de particulars i es va destinar a
activitats industrials fins que el 1856 l’Església va
adquirir la propietat i actualment l’ocupa una comunitat
de les Béatitudes. En aquest lloc es venera des de
l’edat mitjana sant Hubert de Lieja de qui es conserven
relíquies. |
|