Monestirs
Monestirs del Gran Est
Abadia i priorat de Bleurville
Abbaye de Saint-Berthaire et Athalène / Saint-Maur de Bleurville / Bliderici
< anterior Inici França Gran Est Vosges següent >
castellano
cercador contacte facebook

Vosges

En el primer quart del segle XI el comte Renard II de Toul va fer bastir una església en aquest lloc dedicada als sants Bertari i Atalén que havien mort en un lloc proper l’any 764 en el decurs d’un pelegrinatge a Roma. L’església fou consagrada per Bruno, bisbe de Toul, que més endavant esdevindria papa amb el nom de Lleó IX. L’any 1050 aquest papa va aprovar la fundació d’un monestir femení en aquest lloc que va vincular a l’abadia de Remiremont (Vosgues) i a la casa comtal de Toul. L’existència de l’abadia benedictina fou efímera, el 1128 estava en plena decadència a causa de la deixadesa dels comtes de Toul i el papa Honori II la va donar a l'abadia de Saint-Mansuy de Toul que hi va instaurar un priorat. Diversos episodis bèl·lics el van portar a la decadència, el 1627 el títol de prior de Bleurville fou suprimit i unit al priorat de Saint-Nicolas-de-Port (Meurthe i Mosel·la). A mitjan d’aquell segle l’església estava en molt mal estat i fou clausurada arran de la Revolució, quan es van traslladar les relíquies dels màrtirs i altres elements a l’església parroquial. A més de l’església, molt modificada, es conserva l’antiga cripta del monestir.

Bleurville
L'abadia de Saint-Maur de Bleurville


Benedictines
Benedictins


 


Bleurville
Abadia de Bleurville

Lleó IX
El papa Lleó IX
Gravat (1500)
Bibliothèque nationale et universitaire de Strasbourg


Bleurville
Abadia de Bleurville

Bleurville
Abadia de Bleurville


Bleurville
Abadia de Bleurville

Bleurville
Abadia de Bleurville
Cripta
Fotografia d'Attalein, a Wikimedia


Bibliografia:
- ALLEMANG, G. (1937). Bleurville. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 9. París: Letouzey et Ané
- BAQUIAS, Jacqueline (1993). A la découverte de la Saône Lorraine. Bulletin de la Société historique et archéologique de Langres. Langres
- CALMET, Augustin (1840). Notice de la Lorraine. Vol. 1. Lunéville: M. George
- DURAND, Georges (1913). Églises romanes des Vosges. París: E. Champion
- FAHRENHEIM, Günther (1975). Une construction du premier art roman dans les Vosges. L'église du prieuré de Bleurville. Le Pays lorrain. Nancy
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes, vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 8. París: Bloud el Barral
- MARSCHALL, Hans-Günther (1984). Lorraine romane. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- PARISSE, Michel (1987). Les religieuses bénédictines de Lorraine au temps de la réforme des XIe et XIIe siècles. Revue Mabillon. Vol. LXI. Ligugé: Abbaye Saint-Martin
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Tipographia Regia

 


Situació:

Bleurville (Vosges) és a ponent d'Épinal, entre aquest lloc i Langres

 
Baldiri B. - Març de 2020