Publicada per George Barnard (s. XIX)
Montpellier Méditerranée Métropole
Saint-Pierre de Lacourt / Mas-de-Verdun / Mas-Garnier / Garnesium
(Le Mas Granièr / Mas-Grenier, Tarn i Garona)
Monasticon Gallicanum
L'abadia de Mas-Grenier s'hauria fundat al voltant de l'any 940 amb la intervenció d'Amèlia, esposa d'Ató, vescomte de Tolosa. Mentre ell fundava l'abadia de Sant Pere de Lesat (Arièja), la vescomtessa va instituir aquesta de Mas-Grenier. Tant aquesta casa, com la de Lesat van entrar a formar part d'una congregació encapçalada per l'abat Garí, amb el seu epicentre en l'abadia de Sant Miquel de Cuixà (Pirineus Orientals), vinculació que es va perdre l'any 1001, amb la mort de Garí.
Lesat va pretendre la subjecció de Mas-Grenier, el que va produir diversos litigis entre les dues cases, fins que aquesta es va sotmetre voluntàriament a San Michele della Chiusa (Piemont), fins mitjan segle XV. Al segle XVI la casa va quedar greument afectada amb les guerres de Religió, fou reconstruïda completament per la congregació de Saint-Maur, que van fer-se càrrec del lloc el 1640, no sense oposició. El 1791, el monestir fou suprimit i la comunitat el va haver d'abandonar sense que s'hagués acabat l'obra de reconstrucció dels maurins. El lloc ha recuperat la vida monàstica amb una comunitat de Benedictines del Santíssim Sagrament.
Postal antiga, col·lecció particular
- ABADAL, Ramon d' (1955). Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l'any mil: Eixalada-Cuixà. Analecta Montserratensia, vol. VIII. Abadia de Montserrat
- DAUX, Camille (1881). Histoire de l'église de Montauban, vol. 1. París: B. Retaux
- DAUX, Camille (1890-91). L'abbaye du Mas-Grenier aux XVIIe et XVIIIe siècles. Bulletin archéologique et historique de la Société archéologique de Tarn-et-Garonne, vol. 18-19
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- JOUGLAR, A. (1864). Monographie de l'abbaye du Mas-Grenier. Tolosa de Llenguadoc: Delboy
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia
Abbaye Saint-Martin de Montauriol / Saint-Théodard de Montauriol / Mons Aureolus
(Montalban / Montauban, Tarn i Garona)
Colomar
L’abadia dedicada a Saint-Martin hauria estat fundada pels volts de l’any 825 a l’actual Montalban, anys després, el bisbe Teodard de Narbona, natural d’aquesta terra, s’hi va retirar i l’any 893 hi va morir. Fou enterrat a l’abadia i la devoció popular va fer que la casa es posés sota la seva advocació. El 1079, el monestir passava a dependre l’abadia de La Chaise-Dieu (Alt Loira) i el 1144, el comte de Tolosa, Alfons Jordà, fundava la vila nova de Montalban, en detriment de les possessions de Saint-Théodard de Montauriol, el que va accentuar la decadència que patia. El 1317 es va crear la diòcesi de Montalban, que va ocupar l’església i dependències monàstiques, els monjos benedictins es van convertir en canonges, desvinculats de La Chaise-Dieu, i, òbviament, de la diòcesi de Caors, on fins aquell moment pertanyien. La catedral va quedar completament destruïda a causa de l’ocupació pels hugonots entre els anys 1561 i 1629, es va refer posteriorment en un altre indret, de l’antiga abadia només en resta una torre del colomar.
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- DAUX, Camille (1881). Histoire de l'église de Montauban, vol. 1. París: B. Retaux
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- MERCIER, Jean (1994). La vie de Saint Théodard, patron de Montauban. Bulletin de la Société archéologique de Tarn-et-Garonne, vol. 119
- PASSERAT, Georges (1987). Visite à Montauriol. Bulletin de la Société archéologique de Tarn-et-Garonne, vol. 112
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia