Abadia de Notre-Dame de Silvanés

La construcció del monestir va començar el 1151 sobre les primitives cabanes de la primera època, gràcies al suport extern. Pocs anys després, sota l’abadiat de Guiraud (†1161) es van adquirir unes noves terres, molt properes al primer emplaçament, on es va aixecar el monestir definitiu. La vida del centre es va desenvolupar amb normalitat fins que es va veure alterada per la guerra dels Cent Anys, que va afectar la comunitat, tant en el nombre de monjos com pel relaxament dels costums i, també, la pràctica absència de donacions. L’any 1477 va començar a tenir abats comendataris, que no residien al monestir, i que, com en altres establiments, va significar l’agreujament de la decadència. Més endavant, la regió va patir els efectes de les guerres de Religió, pel que fa a aquest monestir, el 1591 va ser víctima d’un setge.

Es conserva la magnífica església de nau única, amb capelles laterals entre els contraforts. Té un absis central rectangular, de grans dimensions, amb dos absis laterals a cada costat, tots ells oberts al transsepte. Per una porta hom accedia al claustre, del que queda una mínima part, amb arcs apuntats. D'aquí es pot accedir a la sala capitular, una sala de grans dimensions ara una mica emmascarada pels estucs de l'època en què es va destinar a sala de recepcions (segles XVII i XVIII). Més enllà es conserva l'escriptori, una sala de dimensions considerables, amb voltes sostingudes per quatre pilars.