Abadia de Notre-Dame de Silvanés

Abbaye de Sylvanès / Salvanès / Manso Terundi / Salvanesium / Silvanesium

(Silvanés / Sylvanès, Avairon)

Abadia de Silvanés
Abadia de Silvanés

La narració fundacional és protagonitzada per Pons de Léras, un personatge que després de deixar tots els seus béns i peregrinar a indrets diversos, entre els quals Santiago de Compostel·la, el 1132, va arribar a Rodés on va rebre suport del bisbe i li fou facilitat el lloc de Mas Theron, on es va retirar amb sis companys més. Aquell grup inicial va augmentar i Pons es va dirigir a l'abadia de Mazan (Ardecha) per formar-se i poder fundar un nou monestir cistercenc, cosa que es va fer realitat el 1136.

Abadia de Silvanés
Abadia de Silvanés

La construcció del monestir va començar el 1151 sobre les primitives cabanes de la primera època, gràcies al suport extern. Pocs anys després, sota l’abadiat de Guiraud (†1161) es van adquirir unes noves terres, molt properes al primer emplaçament, on es va aixecar el monestir definitiu. La vida del centre es va desenvolupar amb normalitat fins que es va veure alterada per la guerra dels Cent Anys, que va afectar la comunitat, tant en el nombre de monjos com pel relaxament dels costums i, també, la pràctica absència de donacions. L’any 1477 va començar a tenir abats comendataris, que no residien al monestir, i que, com en altres establiments, va significar l’agreujament de la decadència. Més endavant, la regió va patir els efectes de les guerres de Religió, pel que fa a aquest monestir, el 1591 va ser víctima d’un setge.

Durant els segles XVII i XVIII la casa va poder emprendre obres de construcció, però no va poder sortir de l'estat de precarietat, que es va mantenir fins a la Revolució, amb una comunitat molt reduïda. El 1791, ja sense activitat monàstica, el lloc es va posar a la venda, va patir enderrocs i transformacions, però l'església i altres dependències es van poder mantenir i el 1801, l'església es va convertir en parroquial. El 1834 el que quedava del monestir va rebre protecció i en endavant, especialment durant la primera meitat del segle XX, les restes del monestir es van protegir i restaurar. El 1970 la comuna va poder recuperar la propietat de la part del monestir que encara era en mans particulars.

Abadia de Silvanés
Abadia de Silvanés
Abadia de Silvanés
Abadia de Silvanés

Es conserva la magnífica església de nau única, amb capelles laterals entre els contraforts. Té un absis central rectangular, de grans dimensions, amb dos absis laterals a cada costat, tots ells oberts al transsepte. Per una porta hom accedia al claustre, del que queda una mínima part, amb arcs apuntats. D'aquí es pot accedir a la sala capitular, una sala de grans dimensions ara una mica emmascarada pels estucs de l'època en què es va destinar a sala de recepcions (segles XVII i XVIII). Més enllà es conserva l'escriptori, una sala de dimensions considerables, amb voltes sostingudes per quatre pilars.

Abadia de Silvanés
Abadia de Silvanés

Filiació de Silvanés

Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)

Abadia de Cîteaux (Costa d’Or)


Abadia de Bonnevaux (Isère) / 1119


Abadia de Mazan (Ardecha) / 1120


Abadia de Silvanés (Avairon) / 1136

Abadia de Silvanés
Abadia de Silvanés
Sala capitular
Abadia de Silvanés
Abadia de Silvanés
Sala capitular
Abadia de Silvanés
Abadia de Silvanés
Sala capitular
Abadia de Silvanés
Abadia de Silvanés
Abadia de Silvanés
Abadia de Silvanés
Portal entre l'església i el claustre
Abadia de Silvanés
Abadia de Silvanés
Fotografia de Pons de Léras, a Wikimedia

Bibliografia:
  • ANGLÉS, A. (1908). L'abbaye de Sylvanès (Aveyron). Bulletin monumental. Vol. 62
  • AUSSIBAL, Robert; i altres (1989). Sylvanès. Millau: Ed. Beffroi
  • BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
  • BOUSQUET, Abbé (1867). Anciennes abbayes de l'ordre de Citeaux dans le Rouergue. Mémoires de la Société des lettres, sciences et arts de l'Aveyron. Vol. 9
  • COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
  • DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
  • DURAND, Geneviève (1984). L'église de l'abbaye cistercienne de Sylvanès (Aveyron). Archéologie du Midi médiéval. Vol. 2
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
  • SERVIÈRES, Louis (1874). Histoire de l'église du Rouergue. Rodés: Carrère
  • VERLAGUET, Pierre-Aloïs (1910). Cartulaire de l'abbaye de Silvanès. Rodés: Carrère

Situació:
Vista aèria

A Silvanés (Sylvanès, Avairon, Occitània)