Abadia de Saint-Maur de Glanfeuil
Sancti Mauri / Saint-Maur-sur-Loire / Glanna Foliensis
(Gennes-Val-de-Loire, Maine i Loira)
Segons una tradició elaborada pel mateix monestir, l’abadia de Saint-Maur de Glanfeuil hauria estat fundada per sant Maur (c. 500-584), deixeble de sant Benet, amb qui hauria col·laborat en la fundació del monestir de Montecassino (Laci), l’any 529. La llegenda explica que fou enviat a l’actual França, on s’establí a Glanfeuil i on, presumptament, hauria fundat el primer monestir benedictí d’aquest territori. Les seves relíquies s’haurien venerat en aquest lloc.
El monestir fou restaurat l’any 824 pel comte Rorgon I de Maine († c. 840), amb monjos procedents del monestir de Saint-Pierre-des-Fossés (Val-de-Marne). També es va beneficiar de donacions efectuades per l’emperador carolingi Carles el Calb (823-877). A causa del perill de les invasions normandes, l’any 868 les relíquies de sant Maur es traslladaren a Fossés, que, arran d’això, adoptaria l’advocació i el nom de Saint-Maur-des-Fossés. Un cop recuperada la situació, els monjos de Glanfeuil no van poder recuperar les relíquies, que restaren a Fossés, on també romangué la comunitat, mentre que Glanfeuil esdevingué un priorat dependent d’aquell monestir.
A començament del segle XI, el bisbe Renaud II d’Angers (973-1005) promogué la reconstrucció de Glanfeuil amb el suport de Folc III Nerra (c. 970-1040), comte d’Anjou, i del seu fill Jofre II Martell (1006-1060). L’any 1095 recuperà el caràcter d’abadia i la independència respecte de Fossés. Durant el segle XIV patí els efectes de la guerra dels Cent Anys, que deixaren el monestir en estat de ruïna, malgrat haver estat fortificat. El 1544, Glanfeuil quedà sotmès al règim comendatari.
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Al segle XVI tornà a ser víctima de les guerres, aquest cop a causa dels calvinistes, que ocuparen el monestir en diverses ocasions entre 1568 i 1589. Cal tenir en compte que es trobava en un indret molt exposat, a la riba del Loira. El lloc restà abandonat durant uns anys. El 1668 hi arribà la congregació de Saint-Maur, que redreçà la situació de la casa, tant pel que fa a l’observança com a la reconstrucció de les dependències monàstiques. Arran de la Revolució, el 1790, Saint-Maur de Glanfeuil fou suprimit i els monjos expulsats.
Es conserva bona part de les construccions monàstiques d’època maurina (segles XVII-XVIII). L’església, dedicada a Saint-Pierre, en manté l’estructura, però es troba molt desfigurada. També hi ha vestigis del claustre. Al costat sud es conserva parcialment l’església de Saint-Martin, considerada lloc de retir de sant Maur. És més antiga, tenia funcions parroquials i, després de la Revolució, encara restà en ús durant uns anys.
- ANÒNIM (1868). Saint Maur et le sanctuaire de Glanfeuil en Anjou. Angers: Lachèse
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- DE LA CROIX, Camille (1899). Fouilles archéologiques de l'abbaye de St-Maur de Glanfeuil (Maine-et-Loire). París: Picard
- MARCHEGAY, Paul (1860). Le cartulaire de Saint-Maur-sur-Loire. Archives d’Anjou. Angers: Labussière
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1856). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 14. París: Typographia Regia





