La canònica agustiniana de Saint-Laon de Thouars està dedicada a sant Lô (també conegut com Laudus o Laon, † c. 565), bisbe de Coutances a mitjan segle VI. Segons la tradició, a causa de les invasions normandes del segle IX, les seves relíquies foren traslladades a l’actual Saint-Laon (departament de Viena), a llevant de Thouars, i dipositades en una capella on van ser venerades.
Ja en el segle XI, aquestes relíquies foren traslladades a Thouars per iniciativa d’Achard, senyor de Saint-Laon, que les va dipositar en una nova església dedicada a Notre-Dame i Saint-Laon. L’any 1021 es va establir una petita comunitat de quatre canonges per tenir cura de l’església i custodiar la tomba del sant. El 1096, el bisbe de Poitiers va confiar l’església a l’abadia benedictina de Saint-Florent de Saumur (Maine i Loira), de la qual passà a dependre. No obstant això, l’any 1107 va esclatar un conflicte entre ambdues cases, i finalment Saint-Laon, ja dotada d’un notable patrimoni, es desvinculà de Saumur i adoptà la Regla de Sant Agustí.
En els anys —i segles— següents, es documenten nombrosos episodis que evidencien un relaxament en l’observança regular dins la comunitat, amb casos puntuals de gran escàndol. D’altra banda, la princesa Margarida d’Escòcia (1424-1445), esposa del futur Lluís XI de França, es vinculà a aquesta canònica, hi fundà una capella i hi fou enterrada el 1479. Des de finals del segle XV, la casa passà a estar regida per abats comendataris. El 1655, la situació es regularitzà amb l’adhesió de la comunitat a la congregació de Sainte-Geneviève, fet que també va permetre emprendre la reconstrucció de les dependències monàstiques. L’abadia fou suprimida el 1790 i, després de la Revolució, la seva església es convertí en parròquia.
L’església de Saint-Laon de Thouars que es conserva actualment és fruit de diverses transformacions sobre l’edifici original del segle XI, concebut com una nau única. En destaca el potent campanar, adossat a la nau, construït al segle XII. També foren significatives les obres del segle XV, impulsades per Margarida d’Escòcia, moment en què s’hi afegí una capella. D’aquesta època es conserva un grup escultòric representant el Sant Enterrament. L’antic palau abacial, edificat al segle XVII, acull avui l’Ajuntament de Thouars.
Sant Enterrament (s. XV)
Sepulcre de l'abat Nicolas Lecocq (s. XV)
Veüe de l'esglisse, et Abbaye de St Lon à Thouars
Louis Boudan (1699)
Bibliothèque nationale de France
Il·lustració de Monumens religieux, militaires et civils du Poitou (1843)
- ARNAULD, Charles (1843). Deux-Sèvres. Première série : monumens religieux, militaires et civils du Poitou. Niort: Robin
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- IMBERT, Hugues (1871). Histoire de Thouars. Niort: Clouzot
- IMBERT, Hugues (1876). Cartulaire de l’abbaye de Saint-Laon de Thouars. Niort: Clouzot
- JOY, Diana (2004). Thouars, collégiale Saint-Laon. Congrès archéologique de France, 159e session, 2001, Deux-Sèvres. Société française d’archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- SALET, Sabine (1970). Mises au tombeau. La Mise au tombeau de Saint-Laon de Thouars. Bulletin Monumental. Vol. 128
L’església de Saint-Laon és situada al centre de la vila de Thouars