Cartoixa de Notre-Dame de Durbon
Chartreuse de Durbon / Durbonis / Boachiane
(Saint-Julien-en-Beauchêne, Alts Alps)
La cartoixa de Durbon fou fundada l'any 1116 per la casa mare de la Grande Chartreuse (Isère), amb el suport del bisbe de Gap i la família Beldinard, que facilitaren els terrenys per al seu establiment. La primera època fou difícil; no fou fins al 1178, quan l'emperador Frederic I Barba-roja la dotà econòmicament i en facilità l'expansió, cosa que provocà enfrontaments amb altres estaments, especialment els templers, a causa dels drets de pastura, el principal mitjà de subsistència del monestir.
El 1405, la casa fou destruïda per un incendi provocat, però es va reconstruir gràcies a la intervenció del papa Benet XIII, que fixà un impost que afectava els habitants de diverses diòcesis de la rodalia. D'aquesta casa depenia la cartoixa femenina de Notre-Dame de Bertaud. El 1453, aquella comunitat es traslladà a un casal proper de Durbon a causa d'un altre incendi que havia afectat el seu establiment. S'hi van quedar fins al 1601, data en què la darrera cartoixana es traslladà a la casa de Prémol (Isère). Durbon fou víctima de les guerres de religió, però es va poder recuperar i mantingué l'activitat monàstica fins a la Revolució. El 1790, els cartoixans foren expulsats i les construccions caigueren en ruïna.
- AMARGIER, Paul; i altres (1988). Chartreuses de Provence. Ais de Provença: Edisud
- AUBERT, R. (1960). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 14. París: Letouzey et Ané
- CARTOIXA DE NOTRE-DAME DES PRÉS (1913). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. I. Chartreuse de Notre-Dame des Prés (Tournai)
- CHARRONNET, Charles (s.d.). Monastères de Durbon et de Berthaud (Diocèse de Gap), documents historiques. Grenoble: Merle
- CHARTON, Édouard; dir. (1860). Le Tour du monde, nouveau journal des voyages. París: Hachette
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
Les escasses restes de la cartoixa es troben a la comuna de Saint-Julien-en-Beauchêne, en una vall que s'obre a llevant de la vila