Els franciscans d’Embrun van erigir un convent al nord de la vila, que es creu que fou fundat durant la primera meitat del segle XIII. Aquell primer convent va ser destruït al segle XIV a causa de les guerres que afectaren el territori. El 1335, gràcies al suport del delfí del Vienès, Humbert II (1333-1349), el convent es va traslladar a l’interior de la vila.
La construcció s’allargà en el temps, i no fou fins al 1443 que l’arquebisbe d’Embrun, Jean Girard (1432-1457), va poder consagrar la nova església. D’aquest establiment es conserven algunes dependències, actualment en mans privades, així com algunes capelles que estaven adossades al mur nord de l’església. La major part del temple es va perdre a partir del 1907, quan fou enderrocat a causa del seu mal estat de conservació i es convertí en una plaça. Durant la segona meitat del segle XX, es va recuperar bona part de la decoració mural de les capelles, que s'ha de situar entre els segles XV i XVI.
- ALBERT, Antoine (1783). Histoire géographique, naturelle, ecclésiastique et civile du diocèse d'Embrun. Vol. 2
- ENAUD, François (1978). Les peintures murales découvertes dans les restes de l’ancienne église des Cordeliers d’Embrun. Bulletin de la Société d'études des Hautes-Alpes. Gap: Société d’études des Hautes-Alpes
- FORNIER, Marcellin (1890). Histoire générale des Alpes Maritimes ou Cottiènes. Vol. 1. París: H. Champion
- GARDET, Clément (1974). Les fresques de l'ancienne église des Cordeliers d'Embrun. Congrès archéologique de France. Ss. 130
- ROMAN, Joseph (1888). Répertoire archéologique du département des Hautes-Alpes. París: Imp. Nationale