Priorat de Saint-Romain-le-Puy
S Romanus de Podio / Saint-Romain-du-Pech
(Saint-Romain-le-Puy, Loira)
El priorat de Saint-Romain-le-Puy està situat dalt d’un turó d’origen volcànic que s’aixeca sobre la plana que l’envolta. No es conserven documents relatius als seus inicis, però hi ha referències del segle XV que n’atribueixen la fundació a Boschitaleus, qui hauria donat un edifici religiós, possiblement ja dedicat a Saint-Romain, a l’abat Astier del monestir d’Ainay (Lió), en època de Conrad el Pacífic († 993). Aquesta donació s’ha de situar, doncs, entre els anys 980 i 984, quan Astier era abat.
L’any 1007, Ainay hi va fundar un priorat, que va arribar a ser un dels més notables del comtat de Forez. Al segle XII el lloc ja s’havia fortificat. Saint-Romain-le-Puy fou objecte de litigis entre el comte i l’arquebisbe de Lió. El 1431, el castell i el priorat van ser atacats i van patir greus destruccions, i l’any 1562, durant les guerres de Religió, el lloc fou ocupat pels calvinistes. El 1633 es va ordenar l’enderroc de les muralles, fet que va agreujar encara més la decadència del priorat.
El 1666 es va traslladar la reduïda comunitat a causa de les precàries condicions en què es trobava el lloc. El priorat fou secularitzat definitivament el 1684 mitjançant una butlla del papa Innocenci XI. L’abadia d’Ainay va conservar el títol, la propietat i les rendes, mentre continuava la degradació de les construccions. Amb la Revolució, el conjunt va passar a mans particulars. Malgrat la seva protecció i reconeixement com a monument històric, el deteriorament va prosseguir fins que, ja al segle XX, es van emprendre treballs de consolidació i restauració.
Es conserva l’església del priorat, restaurada i objecte d’estudis arqueològics. La seva planta irregular és el resultat de les diverses construccions i afegits realitzats al llarg del temps. La part més antiga correspon al sector central, pertanyent a una església primitiva que es podria situar entre els segles V i VIII, a la qual s’hauria afegit posteriorment una nau a ponent. Poc després es va construir una nova capçalera, amb una cripta, datable dels segles XI-XII. Cal destacar la decoració escultòrica que es conserva, especialment els capitells i frisos amb relleus, així com les notables pintures murals d’època romànica.
Planta de l'església
Congrès archéologique de France (1936)
Foto d'Antoine Garnier, a Wikimedia
Foto d'Antoine Garnier, a Wikimedia
Armorial Revel (1450-1460)
Bibliothèque nationale de France
- BACHÉ, Jean (ed. 1987). L’abbaye de la Bénisson-Dieu (1880). Amis de La Bénisson Dieu
- BARTHELEMY, M. (1843). Notice sur le prieuré de Saint-Romain-le-Puy, en Forez. Bulletin monumental, vol. 9
- BEIGBEDER, Olivier (1962). Forez-Velay roman. La nuit des temps, 15. Zodiaque
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- DEFONTAINE, Patrick (2011). De la clôture fortifiée au donjon, au manoir, ou les prieurés-châteaux en Bresse, Forez et Mâconnais. Châteaux et Prieurés. Chagny
- GUILLAUME, C. (1968). St-Romain-le-Puy. Mille ans d'histoire, hier et aujourd'hui. Montbrison: Cerisier
- LAFFONT, Pierre-Yves (2011). Saint-Romain-le-Puy. L’Armorial de Guillaume Revel. Alpara
- SOCIÉTÉ FRANÇAISE D'ARCHÉOLOGIE (1886). Saint-Romain-le-Puy, Sury-le-Comtal et Saint-Rambert-sur-Loire. Congrès archéologique de France, 52 ss.
- THIOLLIER, Noël; i altres (1936). Saint-Romain-le-Puy. Congrès archéologique de France, 98 ss. Société française d'archéologie
Saint-Romain-le-Puy està situat al sud-est de Montbrison, en direcció a Saint-Étienne