Convent dels Cordeliers de Charlieu
S Francisci Cariloci / Franciscans de Charlieu
(Saint-Nizier-sous-Charlieu, Loira)
En una data inconcreta, el papa Alexandre IV (1254-1261) va autoritzar els franciscans a fundar un convent a Charlieu, un lloc on els cluniacencs del priorat de Saint-Fortunat mantenien una presència i una influència destacades. Els benedictins es van oposar frontalment a l’arribada dels framenors i van encapçalar una activa resistència. L’enfrontament entre les dues comunitats va comportar l’excomunió dels representants benedictins, a més de resolucions successives tant favorables com contràries al nou establiment.
Mentrestant, els framenors es van instal·lar provisionalment a Avaize, un indret apartat de la vila, a llevant de Charlieu, fet que obstaculitzava la seva activitat pastoral, que requeria proximitat amb la població. No fou fins al 1280 que es va assolir un acord entre les dues institucions i els franciscans es van poder establir definitivament a la parròquia veïna de Saint-Nizier-sous-Charlieu. S’ha indicat que l’impulsor material d’aquest projecte fou Jean Mareschal, cosa que hauria permès que, a finals de segle, el nou convent ja estigués acabat. Les notícies sobre aquesta casa són escasses; hom creu que, l’any 1362, va quedar pràcticament destruïda durant la guerra dels Cent Anys, quan no es va poder defensar a causa de la seva ubicació, allunyada de les fortificacions que protegien la vila.
Poc després es va iniciar la reconstrucció. Tot i la manca de dades precises, el convent ja s’havia reedificat a finals del segle XIV gràcies al suport econòmic, entre d’altres, d’Hugues de Châtelus —senyor de Châteaumorand (†1409)—, que contribuí decisivament a les estructures que encara es conserven. L’any 1562 el convent va patir novament durant les guerres de Religió: els arxius, ja afectats el 1362, van tornar a cremar. D’altra banda, aquesta casa va evitar la reforma observant i es va mantenir en qualitat de conventual fins a la Revolució (1792), moment en què es trobava en plena decadència i a punt de desaparèixer.
De manera excepcional, s’han conservat importants estructures del conjunt. L’any 1911, en el darrer moment, es va poder evitar l’enderroc del claustre —que ja s’havia venut—, i que encara es manté. També es conserva l’església, de nau única, amb l’estructura pròpia de les esglésies mendicants medievals, amb coberta de fusta i murs que encara presenten restes de decoració mural. S’hi conserva igualment el sepulcre d’Hugues de Châtelus i de la seva esposa Guillemette de Sennecey, mecenes que van intervenir en la construcció del convent al segle XV.
- ARBAT, Dr. (1911). Le monastère des Cordeliers de Charlieu. Bulletin de la Diana. Montbrison
- DESEVELINGES, J.-B. (1856). Histoire de la ville de Charlieu : depuis son origine jusqu'en 1789. Roanne: Durand
- DURAND, Vincent (1892). Abrégé de l'histoire de Charlieu. Montbrison: Brassart
- JACQUES, Joseph (1912). Excursion archéologique de la Société de la Diana à Charlieu, les Cordeliers. Bulletin de la Diana. Montbrison
- JEANNEZ, Édouard (1884). Le couvent des Cordeliers de Charlieu. Le Roannais illustré. Roanne
- LEMAÎTRE, Henry (1927). Géographie historique des établissements de l'ordre de Saint François en Bourgogne du XIII au XIX siècle. Revue d’histoire franciscaine. Vol. IV. París: Vrin














