Convent dels Cordeliers de Charlieu

Mentrestant, els framenors es van instal·lar provisionalment a Avaize, un indret apartat de la vila, a llevant de Charlieu, fet que obstaculitzava la seva activitat pastoral, que requeria proximitat amb la població. No fou fins al 1280 que es va assolir un acord entre les dues institucions i els franciscans es van poder establir definitivament a la parròquia veïna de Saint-Nizier-sous-Charlieu. S’ha indicat que l’impulsor material d’aquest projecte fou Jean Mareschal, cosa que hauria permès que, a finals de segle, el nou convent ja estigués acabat. Les notícies sobre aquesta casa són escasses; hom creu que, l’any 1362, va quedar pràcticament destruïda durant la guerra dels Cent Anys, quan no es va poder defensar a causa de la seva ubicació, allunyada de les fortificacions que protegien la vila.

De manera excepcional, s’han conservat importants estructures del conjunt. L’any 1911, en el darrer moment, es va poder evitar l’enderroc del claustre —que ja s’havia venut—, i que encara es manté. També es conserva l’església, de nau única, amb l’estructura pròpia de les esglésies mendicants medievals, amb coberta de fusta i murs que encara presenten restes de decoració mural. S’hi conserva igualment el sepulcre d’Hugues de Châtelus i de la seva esposa Guillemette de Sennecey, mecenes que van intervenir en la construcció del convent al segle XV.