Priorat de Saint-Rambert de Forez
Occiacum / S Ragneberti / S Ragnebertus in Foresio
(Saint-Just-Saint-Rambert, Loira)
El priorat de Saint-Rambert es va establir en un territori ocupat des de l’antiguitat, del qual es conserven elements materials reutilitzats en la construcció de l’església. El primer document que l’esmenta és la donació —o confirmació— d’aquest lloc a l’abadia de l’Île-Barbe (Lió), atorgada l’any 971 per Conrad el Pacífic († 993), on figuren la cel·la de Saint-André i la capella de Saint-Côme.
D’altra banda, Signerin afirma que l’església de Saint-André s’hauria fundat en època del bisbe Aregi de Lió (603-614). En qualsevol cas, la part més antiga de l’església —l’atri i torre occidental— és del segle XI. Es considera que cap a l’any 1078, en temps del comte Guillaume de Forez († 1097), es van traslladar fins aquí les restes de sant Rambert († 680), que fins aleshores es custodiaven a l’abadia de Saint-Rambert de Bugey (Ain). L’arribada d’aquestes relíquies va impulsar el desenvolupament del priorat, i el canvi d’advocació de Saint-André a Saint-Rambert s’hauria efectuat en aquesta època.
El lloc gaudia d’una situació privilegiada, situat en la via que comunicava Montbrison amb el Roine (Viena del Delfinat i Lió), cosa que també va afavorir la seva prosperitat. Al segle XII s’hi va aixecar una capella dedicada a Saint-Jean, segurament la reconstrucció d’un edifici anterior, potser l’església fundada a començament del segle VII i que més endavant es convertiria en parròquia.
Durant el segle XIII i començament del XIV, el lloc es va fortificar amb una muralla que incloïa les dues esglésies, les dependències del priorat i altres cases que configuraven una petita vila. L’any 1388 la vila i el priorat foren víctimes d’un atac, però no sembla que les conseqüències fossin greus. Durant la segona meitat del segle XIV es va bastir una segona muralla, molt més àmplia. Saint-Rambert tampoc va resultar afectat per les guerres de Religió.
Es conserva l’església de Saint-André, antigament destinada a les funcions pròpies del priorat. És un edifici de tres naus i cinc trams; el primer, a ponent, conté una estructura a manera de porxo o atri d’entrada, amb una torre campanar. Aquest element incorpora diversos materials arquitectònics antics, procedents d’altres construccions, a més de capitells i decoració medieval rústega. L’edifici presenta també un transsepte amb tres absis semicirculars. Cal esmentar que aquest transsepte suporta una segona torre campanar de grans dimensions. El conjunt conserva les formes romàniques, malgrat les modificacions efectuades al llarg del temps.
- BÉAL, Jean-Claude (2022). Les blocs antiques en réemploi dans l’église Saint-André de Saint-Just-Saint-Rambert (Loire). Revue archéologique du Centre de la France, vol. 61
- BEIGBEDER, Olivier (1962). Forez-Velay roman. La nuit des temps, 15. Zodiaque
- BEYSSAC, J. (1927). Les prieurs de Saint-Rambert-en-Forez. Bulletin de la Diana, vol. 22. Montbrison
- BRECHON, Franck; i altres (2011). Saint-Rambert-en-Forez. L’Armorial de Guillaume Revel. Alpara
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 6. París: Bloud et Barral
- MONNOYEUR-ROUSSEL, Véronique (2005). Saint-Just-Saint-Rambert (Loire). Église de Saint-Rambert. Archéologie médiévale, 35
- RANDON, Cécile (2012). Saint-Just-Saint-Rambert (Loire), rempart du prieuré. Archeodunum
- SIGNERIN, Charles (1900). Histoire religieuse et civile de Saint-Rambert en Forez. Saint-Étienne: Theèolier
- SOCIÉTÉ FRANÇAISE D'ARCHÉOLOGIE (1886). Saint-Romain-le-Puy, Sury-le-Comtal et Saint-Rambert-sur-Loire. Congrès archéologique de France, 52 ss.
- THIOLLIER, Félix (1889). Le Forez pittoresque et monumental. Lió: Waltener
- THIOLLIER, Noël; i altres (1936). Saint-Rambert. Congrès archéologique de France, 98 ss. Société française d'archéologie. París




















