L’església i cel·la de Sant Pere de Mieres es troba esmentada l’any 866, en un precepte del rei Carles II el Calb a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles (Pla de l'Estany), fet que es torna a produir més endavant en documents similars signats per Lluís el Tartamut i Carles el Simple, deixant clara la seva dependència de Sant Esteve. En documents posteriors només s'esmenta com església. L'actual edifici barroc de Sant Pere recorda aquella cel·la, de la que s'ha perdut tot altre rastre.
Procedent de la catedral de Metz
Bibliothèque Nationale de France
Bibliografia:
- ABADAL, Ramon d' (2007). Catalunya carolíngia. Vol. II. Els diplomataris carolingis a Catalunya. 1ª part. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1978). Inventari d'esglésies. Vol. 4. Garrotxa, Ripollès. Gtxa. 64. Barcelona: Artestudi
- MONSALVATGE, Francesc (1909). Nomenclator histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios... Vol. 3. Olot: J. Bonet
- RAMOS, Maria-Lluïsa (1990). Catalunya Romànica. Vol. IV. La Garrotxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Situació:
L'església parroquial de Mieres és al poble d'aquest nom. Podria ser la successora de la cel·la monàstica