Canònica de Sant Feliu de Girona

Sancti Felicis

(Girona, Gironès)

Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Façana sud

L’església de Sant Feliu és coneguda des de molt antic gràcies a la devoció suscitada per les relíquies del màrtir Feliu l’Africà, enterrat en aquest indret que amb el pas del temps seria ocupat per l’església. Més endavant s’hi va afegir la devoció a sant Narcís; el 1002 el papa Silvestre esmentava les relíquies d’aquest sant, que es veneraven a Girona.

Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona

Amb el pas del temps aquesta devoció es va anar afermant i es va aplegar una comunitat de canonges al voltant de la figura del sant i de l'espai de devoció desenvolupat al lloc del seu martyrium. L'evolució de la canònica de Sant Feliu és plena d'interrogants i es barreja amb la de la Catedral. S'ha suposat l'existència de dues canòniques a Sant Feliu, una d'origen visigòtic i la segona, la de Santa Maria, impulsada pels carolingis després que el 785 es fessin càrrec de la ciutat. Inicialment, era la seu catedralícia i hi residia el bisbe, en aquest sentit encara es conserva a Sant Feliu l'epitafi del bisbe Serfdedéu, del 906.

Feliu de Girona, Fèlix, o Feliu l'Africà

Sant Feliu és un màrtir gironí d'origen nord-africà que va morir, segurament a l'actual barri del Mercadal de Girona, durant les persecucions de Dioclecià, a començament del segle IV. Fou enterrat extramurs, lloc on es va alçar una primitiva construcció, o martyrium, en memòria seva. Aquell temple funerari s'aniria ampliant amb el pas del temps fins a l'actual basílica de Sant Feliu, propera al portal de Sobreportes.

Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
El martiri del sant, il·lustració de La llegenda àuria
Bibliothèque nationale de France
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
La façana barroca de ponent

També és imprecís el trasllat de la comunitat de canonges de Santa Maria a la catedral aixecada intramurs, segurament hi va influir el fet que Sant Feliu estigués situat fora muralla, amb els inconvenients que això representava, aquella separació potser es podria situar al voltant del 1020. El 1038 es va consagrar la catedral de Santa Maria i segurament en aquell moment al seu entorn es desenvoluparia la seu canonical, tot i que segurament ja tindria activitat al segle X.

El primer abat conegut de la canònica de Sant Feliu és Teudesind, esmentat el 949. Tot i ser independents, la comunitat de Sant Feliu estava molt relacionada amb la de Santa Maria, fins i tot el 1337 hom es van veure amb l'obligació de prohibir pertànyer a les dues comunitats al mateix temps. La puixança del lloc va començar a declinar a partir del segle XVI fins que el 1835 s'extingí i va esdevenir a parròquia. L'actual església de Sant Feliu és una obra gòtica, un edifici que es va aixecar durant el segle XIV sobre altres construccions d'època anterior, des del modest martyrium, ampliat posteriorment, especialment durant el segle XII i XIII, i en època barroca.

Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Portal nord
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Fotografia d'autor desconegut (1910)
CRDI Ajuntament de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona

Els sepulcres del presbiteri

Al presbiteri de Sant Feliu s'hi troba un valuós conjunt de vuit sarcòfags encastats als murs i que tradicionalment hom considera que foren recuperats al mateix lloc de l'església, on hi havia una antiga necròpolis. Cal esmentar el conegut com a Sarcòfag de Sant Feliu, abans situat en un altar i traslladat fins aquest lloc el 1943. En una capella lateral també es conserva el Sarcòfag de la família Sitjar, amb dos àngels sostenint un sol, que porta una inscripció datada el 1214, abans era a l'exterior, al costat de la portada sud.

Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sarcòfag de Sant Feliu
Il·lustració d'España Sagrada. Vol 45
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sarcòfag de Sant Feliu
Ara encastat al mur del presbiteri
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sarcòfag del rapte de Prosèrpina. Vol 45
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sarcòfag amb escena de cacera (detall)
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sarcòfag de la família Sitjar

Retaule de l'altar major, dedicat a sant Feliu

Entre els anys 1504 i 1520 es va construir un gran retaule, que va presidir el presbiteri fins que fou desmuntat el 1936 i que ara es conserva dividit, una bona part al Museu d'Art de Girona i altres elements remuntats en un moble de dimensions més modestes encara conservat a Sant Feliu. En la seva elaboració hi van participar diversos artistes: Joan Venetrica, Pere Robredo i Joan d'Aragó foren els autors de les escultures. Les taules pintades més petites de la predel·la són obra de Pere de Fontanes. Joan de Borgonya fou l'autor de les sis grans taules amb escenes de la vida i martiri de sant Feliu, que va realitzar entre els anys 1518 i 1520.

Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
El retaule major abans del 1936
Fotografia de Foto Lux (1930)
CRDI Ajuntament de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Part del retaule conservat in situ
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu predicant a Girona
Compartiment del retaule de l'altar major
Joan de Borgonya (1518-1520)
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu davant el tirà Rufí
Compartiment del retaule de l'altar major
Joan de Borgonya (1518-1520)
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu arrossegat pels cavalls
Compartiment del retaule de l'altar major
Joan de Borgonya (1518-1520)
Museu d'Art de Girona

Sepulcre de Sant Narcís

Joan de Tournai va executar entre el 1326 i 1328 el Sepulcre de Sant Narcís, que es conserva encara a l'església. Està format per la imatge jacent del sant, sobre la tapa del sepulcre, i d'una sèrie d'escenes de la seva vida al frontal. Aquesta peça tenia una obertura a la part posterior per on es podia veure el cos del sant i que es tancava amb una tapa de fusta policromada, que es conserva al Museu d'Art de Girona.

Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Sepulcre de Sant Narcís
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Tapa del Sepulcre de sant Narcís
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Detall del Sepulcre de Sant Narcís

Sant enterrament

Aloi de Montbrai va contractar un grup amb un Sant enterrament del qual hi destaca la figura de Crist mort, obra situada a mitjans del segle XIV i que hom considera que va elaborar Jaume Cascalls, soci seu.


Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Crist del Sant enterrament
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Museu d'Art de Girona

La capella de Sant Narcís i el claustre perdut

La canònica també disposava d’un claustre romànic, enderrocat en el setge de 1285 i refet en el segle XIV, ja gòtic, i enderrocat un altre cop per motius defensius el 1374, potser les arcades de la façana sud procedeixin d’aquest lloc. Ara aquell espai l’ocupa la capella de Sant Narcís, del segle XVIII.

Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
La capella de Sant Narcís

Obres conservades fora de la basílica

Al Museu d’Art de Girona es conserva una arqueta amb plaquetes de vori, possiblement d’origen sicilià i que pertanyia a la canònica de Sant Feliu. També de la mateixa procedència i situació actual és l’Homiliari de Beda, un valuós manuscrit il·luminat, possiblement obra de l’escriptori de Ripoll o Vic, que hom situa cronològicament a la segona meitat del segle XI.


Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
Arqueta de vori (segle XIII)
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
L'Homiliari de Beda
Museu d'Art de Girona

Bibliografia:
  • AMICH, Narcís M. (2007). Felix de Gerunda: origen i evolució d’un culte gironí a l’antiguitat tardana (S.IV-VII). Revista de Girona, núm. 240
  • AMICH, Narcís M.; NOLLA, Josep M. (2001). El "sarcòfag de Sant Feliu”. Una aproximació historicoarqueològica. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 42
  • CANAL, Fr. José de la (1832). España Sagrada. Vol 45. Madrid: Imp. José del Collado
  • CANAL, Josep; i altres (2003-2004). Història Urbana de Girona. Vol. 5 i 6. Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval. Ajuntament de Girona
  • CHAMORRO, Miquel Àngel (2007). La construcció de l’església de Sant Feliu de Girona. Revista de Girona, núm. 240
  • CLARA, Josep; MARQUÈS, Josep M. (1992). Sant Feliu de Girona. Parròquia de Sant Feliu de Girona
  • FREIXAS, Pere (2016). La basílica de Sant Feliu. Primera catedral de Girona. Ajuntament de Girona
  • GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Gironès, Selva. Barcelona: Arxiu Gavín
  • LORÉS, Immaculada (1988). Sant Feliu de Girona. L'escultura romànica del trifori. D'art
  • MARQUÈS, Josep M. (2007). Una història de la diòcesi de Girona. Bisbat de Girona
  • MARQUÈS, Josep Maria (2007). Sant Feliu versus Sant Narcís. Revista de Girona, núm. 240
  • NOLLA, Josep M. (2007). La ciutat tardoantiga de Gerunda, bressol del cristianisme gironí. Revista de Girona, núm. 240
  • PRATS, Lluís (1990). El sarcòfag de Prosèrpina de l’esglèsia de Sant Feliu (Girona). Faventia, núm. 12
  • ROURA, Gabriel (1988). Girona carolíngia. Del 785 a l'any 1000. Diputació de Girona
  • SANZ, Antoni (1991). Sant Feliu de Girona. Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Seva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • SUREDA, Marc (2007). Sant Feliu: mil anys en imatges. Notes a la iconografia de Sant Feliu de Girona. Revista de Girona, núm. 240

Situació:
Vista aèria

Al centre de la ciutat, separada de la catedral pel portal de Sobreportes