Des del 1282 s’esmenta en aquest lloc una església dedicada sant Salvi d’Amiens. Salvi (Salvius, Salve o Saulve, mort cap 615) fou bisbe d’aquella diòcesi i fundador de l’abadia de Saint-Saulve (Pas de Calais). A partir de 1591, arran de l’arribada de relíquies del sant, la devoció al personatge va créixer considerablement i es va convertir en un santuari regit per un sacerdot que en tenia cura.
El 1690 aquell indret fou donat pel marquès de Rupit i senyor de Santa Coloma de Farners als franciscans amb la finalitat de fundar-hi un nou convent, cosa que es va fer efectiu en el mateix any de 1690. Des del seu començament, el convent havia contemplat la possibilitat d’establir un hospital per tenir cura dels malats de les rodalies, però això no va ser possible fins el 1735, data en que es va inaugurar l'hospital de Santa Maria de Bellver, a Santa Coloma de Farners. Durant la guerra del Francès el convent va resultar saquejat en diverses ocasions, el seu aïllament va facilitar que el lloc fos atacat. Un cop passat el període bèl·lic es va restaurar però el 1822 es va ordenar el seu tancament, amb el resultat de nous saquejos. Després de refer la comunitat fou clausurat de manera definitiva el 1835. Més endavant hi hagué un intent de fundació d’una comunitat agustina que no va reeixir. Els edificis es van anar arruïnant i va quedar abandonat. Ara s’han recuperat els seus espais i el conjunt s’ha destinat a equipament turístic.
Tancament del cor de la catedral d'Amiens
Fotografia de Gaietà Barraquer (1898)
Publicada a Las casas de religiosos...
Fotografia de Gaietà Barraquer (1898)
Publicada a Las casas de religiosos...
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1915). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart
- BOADAS LLAVAT, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès. Ed.
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 11. Gironès, Selva. Artestudi Ed.
- GUÉRIN, Paul (1888). Saint Salve. Les Petits Bollandistes. Vol 13. París: Bloud et Barral
- MARCA, Francisco (1764). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cataluña. 2ª parte. Barcelona: Carmelitas Descalzos
- MAS I SOLENCH, Josep M. (1984). El monestir de Sant Salvi de Cladells i l'hospital de Nostra Senyora de Bellver. Quaderns de la Selva, núm. 1
- MOLÍ FRIGOLA, Montserrat (2008). Roma a Sant Salvi de Cladells. Aplecs i confraries (1603-1715). Quaderns de la Selva, núm. 20
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
De la carretera de Santa Coloma a Sant Hilari, hi ha un trencall a la dreta que hi porta