Monestirs de
Catalunya
Benedictines ?
Cistercenques
Monestir de Santa Maria de Valldaura
< anterior Inici Catalunya Berguedà Olvan següent >
castellano
cercador contacte facebook

Berguedà

L’origen del monestir de Valldaura cal cercar-lo en una comunitat femenina que s’hauria establert en aquest indret cap el 1006 i que tenia cert lligam amb el proper monestir de benedictins de Sant Pere de la Portella. El 1218 la comunitat va rebre el mas de Valldaura, amb el vist-i-plau dels Portella, protectors de l’establiment. Possiblement en aquell moment fos una comunitat benedictina.

Santa Maria de Valldaura
Santa Maria de Valldaura


Santa Maria de Valldaura
Santa Maria de Valldaura

Santa Maria de Valldaura
Portal de l'església


En aquell segle es va consolidar la fundació cistercenca: l’any 1231 es va consagrar la capella o església monàstica. El 1237 el papa autoritzava el trasllat de monges des de la Bovera (cistercenc) a Valldaura i encara més endavant, el 1241, Bernat de Portella va fer una important donació al monestir de Santa Maria de Valldaura i a la seva abadessa, Centella. Aquell mateix any es va autoritzar formalment la fundació monàstica cistercenca. Immediatament a la fundació el monestir va rebre donacions diverses que van fer que acumulés un patrimoni important. Entre les seves propietats cal esmentar la casa dels framenors de Berga, que després d’un intent de fundació, havien deixat.

Santa Maria de Valldaura
Santa Maria de Valldaura

Santa Maria de Valldaura
Làpida sepulcral


A finals del segle XIII el monestir va passar per un període d’estancament i el 1327 començaven les accions per traslladar la comunitat a la vila de Berga adduint que el monestir de Valldaura es trobava en un lloc miserable i perillós. El 1328 els abats de Santes Creus i d’Escarp van pactar amb les autoritats de Berga les condicions en que la comunitat seria acollida a la ciutat. Aquest trasllat no es va portar a terme amb la celeritat pretesa, en part per l’oposició dels franciscans que en aquesta època retornaven a la vila i hi hagué un enfrontament d’interessos entre les dues comunitats pels terrenys antigament dels framenors i que havien passat a mans de les cistercenques de Valldaura. Finalment s’arribà a un pacte pel que els terrenys serien repartits i que s’edificarien dos convents separats físicament entre ells.
 

Santa Maria de Valldaura
Mare de Déu

Santa Maria de Valldaura
Santa Maria de Valldaura, el 1999


Poc després, l’any 1338, el monestir de Valldaura es va dividir en dues comunitats d’una quinzena de monges cada una. Una restà a Valldaura i la segona es va traslladar a Berga amb el nom de Santa María de Montbenet. La comunitat que es va quedar a Valldaura passava llavors per una època de decadència i va decidir el seu trasllat a la ciutat de Manresa, ocupant una capella dedicada al Sant Esperit cedida per Bartomeu Amargós. Aquest trasllat no es va poder formalitzar fins el 1398 en època de l’abadessa Sibil·la de Prous, la vida a Manresa fou curta: el 1461 la comunitat, molt reduïda, es va extingir.

Abadesses de Valdaura:

Centella (1241)
Eldiarda d´Anglesola (1243-1245)
Blanca de Berga (1246-1289)
Marquesa de Guàrdia (1300-1314)
Cília de Cartellar (1315-1336)
Constança de Portella (1340-1361)
Esclarmonda de Rechs (1367)
Sibil·la de Prous (1387-1414) – Trasllat a Manresa
Beatriu (1431)
Salvadora Sobrevals (1439)
Marguerida ça Ponsa (1451-1461)

Bibliografia:
- OBIOLS BOU, Montserrat (2005). El monacat femení en la Catalunya medieval: Santa Maria de Valldaura (1241-1399)

-
SERRA i ROTÉS, Rosa; i altres (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest. Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997
 

Situació:

Hi ha una bona pista que surt de la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès, abans d’arribar a Sagàs
També s'hi va des de Sant Maurici de la Quar


Santa Maria de Valldaura

Baldiri B. - Octubre de 2013